2008/09/16

NoFemelCIM es fa més gran a Internet


La plataforma NoFemelCIM arriba als més de 500 amics a la xarxa social FACEBOOK.

12/09/2008: El moviment social NoFemelCIM present tant al carrer com a Internet, ha aconseguit sobrepassar els 500 amics a la xarxa social Facebook. S'ha convertit així en un punt de trobada de Penedesencs i compta amb el suport de ciutadans d'arreu de la Vegueria Penedès i de'arreu de Catalunya, te el suport d'altres moviments socials, de politics de la majoria dels partits, de professionals implicats en la defensa del Territori, etc ...
Des dels seus inicis la Plataforma ha basat la creació d'una comunitat en defensa del Penedès en l'ús de les noves tecnologies, això ha permès reaccions ràpides davant presencia de polítics, especuladors i especialment en la convocatoria de les manifestacions.
Fes-te amic de NoFemelCIM al Facebook [clicka aquí]

La Plataforma NoFemelCIM a Internet:
Plataforma NofemelCIM, en defensa d'un Penedès net de la industria obsoleta de la Logistica basada en el transport de mercaderies per carretera (amb més de 15.000 camions diaris) uneix-te a la Plataforma NoFemelCIM, el moviment més gran al Penedès dels darrers anys !!!
--> Desde la Plataforma NoFemelcim i des del Penedès es demana la "RETIRADA TOTAL I DEFINITIVA" del projecte Logis Penedès. <--

2008/09/15

Al·legació per enviar al Conseller Nadal per proposar una alternativa a la logística al Penedès

El/la sotasignat/da,…………………………………………………………………., major d’edat, amb NIF ………………, resident a ………………………….. …………………………………………………… de …………………………………. …………………………….., codi postal núm. …………………. en relació al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, aprovat inicialment en data 14 de juliol i publicat al DOGC del dia 23 de juliol de 2008, dins del termini de tres mesos d’exposició al públic.

MANIFESTO:

1. Que es consideren insuficients els arguments donats per l’equip redactor del Pla als suggeriments dels Ajuntaments de Banyeres, l’Arboç i vint-i-cinc persones més exposant a bastament els motius pels quals és necessari treure la zona qualificada de sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic destinada a la construcció d’una central logística (Logis Penedès).

2. Tot i la coincidència en l’anàlisi de l’informe dels suggeriments on diu que el Baix Penedès “té una gran dispersió de sòl urbà i una elevada fragmentació territorial que fa malbé una magnífica plana agrícola” i que es tracta d’una comarca “fortament pressionada.. que ha crescut moltíssim.. des del punt de vista residencial però de forma desequilibrada en relació a l’activitat econòmica..” hi ha desacord amb el mètode emprat, consistent en “..concentrar creixements en una ciutat central potent”, quan en realitat el creixement ja s’ha produït generant un nucli desbordat, impotent i desestructurat, ple d’urbanitzacions disperses pel seu entorn i que formen una taca urbana, ocupant milers d’hectàrees, escampada al llarg de tota la costa. Més que proposar créixer li cal solucionar els greus problemes producte, precisament, de l’excés del mal créixer.

Com es pot parlar de “contenció dels creixements residencials”, amb 2.200 ha. de sòl urbanitzable i un parc de 40.000 habitatges secundaris, davant aquesta permissivitat i sobre una comarca que pateix incontinència urbanística?

3. L’equívoc és aplicar un model basat en “…la configuració d’una xarxa de ciutats de mínima potència a Catalunya per acostar serveis al conjunt del territori sense periurbanitzar ni generar externalitats negatives al conjunt de la comarca.” sobre un territori on les “periurbanitzacions i les externalitats negatives” ja existeixen. Un model teòric que xoca frontalment amb una realitat comarcal que el supera.

4. Amb aquesta situació la imposició del Logis està fora de context, ja que el “reequilibri comarcal entre residència i treball” evidentment no passa per seguir creixent i a la vegada imposar una gran zona logística amb l’únic argument de “..la immillorable posició de connectivitat amb l’exterior”. Cal valorar totes les variables territorials, no les què interessen a un sector, només.

5. El Pla és paper mullat i es mostra ineficaç donada la flexibilitat de la normativa que ho permet quasi tot a tot arreu. Una mostra evident és el cas de la zona logística de 55 ha. de nova creació per a uns grans magatzems que l’Ajuntament de la Bisbal vol desenvolupar en sòl de protecció preventiva fora de l’àmbit d’extensió d’activitat econòmica que el Pla preveu o els futurs camps de golf, a l’expectativa de situar-se en sòl de protecció especial.

6. El Pla proposa redactar un pla director urbanístic del Baix Penedès. Donada la crítica situació del territori comarcal, caldria portar-lo a terme immediatament, abans de desenvolupar el pla director d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques. A la vegada decretar una moratòria sobre les grans actuacions previstes a la comarca – Logis, Corte Inglés, ARE, POUM, instal·lacions en sòl protegit..– que poden alterar les propostes que es derivin del desenvolupament del pla director urbanístic. Eina que pot resultar eficaç però, si es fa a posteriori a totes aquestes actuacions esmentades, ja no tindrà sentit que es desenvolupi s’haurà n començat la casa per la teulada.

Per la qual cosa DEMANO que, davant la gravetat de la situació territorial i urbana de la comarca del Baix Penedès

1. S’anul·li la qualificació de sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic destinada a la construcció d’una central logística (Logis-Penedès).

2. Es decreti una moratòria a les actuacions urbanístiques de gran abast, tant residencials –ARE, POUM expansius- com logístiques – Logis, El Corte Inglés,…- fins a la definició del Pla Director Urbanístic comarcal.

3. S’iniciïn en caràcter d’urgència els treballs per a la redacció d’un Pla Director Urbanístic del Baix Penedès.

A…………………………….., ……….de…………………….. de 2008

signat

Hble. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

Programa de Planejament Territorial. Departament de Política territorial i Obres Públiques.

Al·legació per enviar al Conseller Nadal per defensar una xarxa viària respectuosa amb el medi

El/la sotasignat/da,…………………………………………………………………., major d’edat, amb NIF ………………, resident a ………………………….. …………………………………………………… de …………………………………. …………………………….., codi postal núm. …………………. en relació al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, aprovat inicialment en data 14 de juliol i publicat al DOGC del dia 23 de juliol de 2008, dins del termini de tres mesos d’exposició al públic.

MANIFESTO:

Sobre el traçat de la futura autovia A-7 al pas per la comarca del Baix Penedès

1. Antecedents: En l’estudi informatiu de la variant de la N340 entre Altafulla i Vilafranca del Penedès realitzada pel Ministeri de Foment en data juliol del 2002 es proposava una alternativa anomenada “autopista” on la variant de la N340 es feia passar per l’autopista AP7 ampliant-la a quatre carrils per banda.

2. Els representants del territori aposten per una alternativa sostenible de traçat: El 90% dels ajuntaments del Baix Penedès i de l’Alt i els seus dos consells comarcals varen fer al·legacions a favor d’aquesta alternativa per resultar la més integradora i respectuosa amb el medi a la vegada que no era més cara –el rescat del peatge de l’AP7 es compensava amb les expropiacions i les compensacions necessàries per a construir un nou traçat per a l’autovia–. Aquesta alternativa a més, permetia travessar el Penedès lliure de peatge i convertir l’actual traçat de la N340 en un eix estructurant del territori Penedès, ja que la majoria de poblacions i d’assentaments industrials estaven relacionats amb ella. Una gran oportunitat històrica que els representants del territori varen saber veure i així ho varen manifestar amb les al·legacions.

3. La Direcció General de Carreteres al·lega en sentit contrari: Mentrestant la DGC de la Generalitat redacta una al·legació proposant el traçat idèntic que ara apareix en els documents del PTPCT. Aquesta es recollida pel Ministeri de Foment i redacta un nou document de traçat on la protagonista és la traça presentada per la DGC de la Generalitat. Curiosament, la demanda formulada per totes les institucions democràtiques del territori ni tant sols obtenen resposta per part del Ministeri i menys de la Generalitat i l’alternativa “autopista” desapareix del projecte de Fomento.

4. Evidentment, la traça proposada en els documents del PTPCT ja no considera cap més alternativa, se la dona com a definitiva en ares, segurament, a la coherència del pla, com es menciona sovint en el document de resposta als suggeriments.

Al Baix Penedès s’hauran d’expropiar per a cada quilòmetre d’autovia unes 6 ha., amb un recorregut de 20 km., amb un total de 127 ha. equivalent a un gran polígon industrial però formant una franja de 30 metres al llarg del territori agrícola, travessant la Cobertera, mentre que ampliar l’autopista AP7 a 4 carrils representaria escassament menys de 0,5 ha. per kilòmetre. La situació arriba a ser kafkiana quan l’autovia transcorre paral·lela a l’AP7 des de Calafell fins a l’aeroport de Reus. Dos sistemes de transport paral·lels, un de peatge i l’altra gratuït.

Per la qual cosa DEMANO que,

S’anul·li la previsió del traçat de l’A7 i es proposi fer-la circular per l’AP7 tal com es va proposar en el projecte del Ministerio de Fomento del juliol de 2002.

A…………………………….., ……….de…………………….. de 2008

signat

Hble. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

Programa de Planejament Territorial. Departament de Política territorial i Obres Públiques.

Av. Josep Tarradellas, 2-6, 08029 Barcelona

2008/09/02

ES VEN COMARCA BARATA

Com es pot, una vegada i una altra, justificar la implantació del Logis Penedès en base als llocs de treball? La logística genera vint llocs de treball per hectàrea. Això vol dir que ens mengem 180 hectàrees d’uns municipis amb una superfície molt per sota de la mitjana de Catalunya a canvi de 3.600 llocs de treball. Les últimes xifres ens diuen que s’està incrementant l’atur al Baix Penedès. Segons aquestes dades, el Logis seria la verge de Lourdes per superar l’atur, si no fos que:

- ARES. A més d’aquells habitatges sorgits de la iniciativa privada, en els següents anys la Generalitat està portant a terme la construcció de 2.400 habitatges nous, i això vol dir un total de 7.200 nous habitants. D’aquests, un o dos membres de cada família està en edat laboral, de manera que es generen 3.600 demandes de llocs de treball. Grosso modo, el Logis Penedès es nodreix d’aquests nous residents del Baix Penedès i actua molt poc o gens sobre la taxa d’atur actualment existent. Com a bons depredadors, devorem el territori per una compensació mínima. És com a La Bisbal, que diuen que servirà com a motor per a l’ocupació. Fals. El Corte Inglés ofereix 600 llocs de treball. Fan 850 nous habitatges. La població nouvinguda ja se’ls ha menjat i encara generarà més demanda.

- El PTPCT comptabilitza a la comarca 2.200 hectàrees de sòl urbanitzable (entre sòl industrial i sòl residencial). Posem que la meitat d’aquest sòl es destina a habitatge. Total: 6.600 nous habitatges. Increment poblacional de 198.000. I encara podríem sumar els habitatges de segona residència que, de mica en mica, segons els últims moviments, es converteix en primera. D’aquests n’hi ha uns 40.000. Això són 120.000 habitants més. L’increment de població és, per tant, a uns anys vista, d’unes 300.000 persones. Ens calen 150.000 nous llocs de treball. Si seguim allò d’”El Baix Penedès serà logístic o no serà”, per satisfer la demanda de llocs de treball amb logística necessitaríem un CIM de 7.500 hectàrees. I 7.500 hectàrees és tant com la suma dels municipis de Sant Oliva, Bellvei, Bonastre, Llorenç, Cunit i El Vendrell, i encara ens en farien falta unes quantes més.

Hem deixat anar les xifres. Malauradament són xifres reals i les hem tirat a la baixa. No les hem inventat. No tots els llocs de treball que es creïn es dedicaran a la logística, però les xifres ens il·lustren sobre com n’és de poc rendible.

El resultat no pot ser més desastrós. El Logis Penedès no només no resol el tema de l’atur, sinó que l’incrementa, amb l’augment, en paral·lel, de la població. L’atur és l’excusa de mal pagador per entaforar-nos macroprojectes que no suposen cap benefici pel territori.

És convenient seguir una argumentació raonable de tot el procés, del que s’oferta i del preu que pagarem. Quan valorem el cost d’un àpat, tenim en compte la relació qualitat/preu. En el nostre cas, el preu que pagarà el Penedès és altíssim, perquè el paisatge que es perd és irreemplaçable. Alguns sindicats i grups polítics a la recerca de clientalisme, no deixen d’esbombar l’argument de l’atur i el donen com a cert. I això no és només un disbarat, sinó un cas molt greu d’irresponsabilitat.

Govern ven comarca a reformar. Ganga. Ideal polítics sense escrúpols. Raó: Departament d’Obres Públiques i Urbanisme.

Carmina Malagarriga

Incontinència urbana

“El Baix Penedès ha crescut moltíssim des del punt de vista residencial però de forma desequilibrada en relació a l’activitat econòmica que la converteix en una gran ciutat dormitori fortament lligada, per raons de treball, a la regió metropolitana de Barcelona…té una gran dispersió de sòl urbà i una elevada fragmentació territorial que fa malbé una magnífica plana agrícola”.

Del Pla Territorial del Camp de Tarragona

Tot i l’encertada descripció de la situació comarcal, és incomprensible com la proposta del Pla es basa en “..concentrar creixements en una ciutat central potent”. En realitat, el creixement ja s’ha produït i ha generat un nucli desbordat, impotent i desestructurat, ple d’urbanitzacions disperses pel seu entorn i que s’estenen, com una taca d’oli, ocupant milers d’hectàrees, escampades al llarg de tota la costa. Proposar créixer, quan l’excés del mal créixer és la causa del problema del Baix Penedès, és una temeritat que l’agreuja.

El Pla afirma, d’altra banda, que s’han de “contenir els creixements residencials” però no aplica mecanismes per contenir la bomba de rellotgeria que representa un territori amb 2.200 ha. de sòl urbanitzable per executar i un parc de 40.000 habitatges secundaris per omplir[1], que poden representar un creixement potencial de 350.000 habitants. No és de rebut tanta permissibilitat en un Pla que hauria d’afrontar seriosament els problemes d’una comarca que pateix incontinència urbanística.

La prova evident que el Pla permet seguir creixent de qualsevol manera és el cas de la zona logística de 55 ha. de nova creació per a uns grans magatzems que l’Ajuntament de la Bisbal vol desenvolupar en sòl de protecció preventiva fora de l’àmbit d’extensió d’activitat econòmica que el Pla preveu. Els 600 llocs de treball que prometen per pal·liar l’atur en prou feines serviran per donar feina a les 850 famílies nouvingudes que ocuparan els habitatges que el mateix municipi pretén construir. Si volem convertir la comarca en un barri metropolità perifèric, aquest és el camí.


Si finalment la comarca aposta per la logística s’haurà obert la veda a un cercle viciós que ens portarà a una ocupació exagerada de l’espai agrari. A una mitjana de 20 llocs de treball per hectàrea que ocupa l’activitat logística, quantes hectàrees seran necessàries per donar treball a 150.000 famílies? Aquestes famílies són les que poden venir en els propers anys si no hi ha un canvi de política de creixement residencial.

L’encert de redactar un Pla director urbanístic del Baix Penedès podria ser una bona idea, però donada la crítica situació, caldria portar-lo a terme immediatament, abans de desenvolupar el pla director d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques. Alhora, caldria decretar una moratòria sobre les grans actuacions previstes a la comarca – Logis, Corte Inglés, ARE, POUM, instal·lacions en sòl protegit..– que poden alterar les propostes que es derivin del desenvolupament del pla director urbanístic. Aquesta pot ser una eina eficaç, però si es fa a posteriori a totes aquestes actuacions esmentades, ja no tindrà sentit que es desenvolupi.

El més provable és que, de no actuar amb contundència, els cants de sirena dels qui defensen la implantació logística al nostre territori se surtin amb la seva. Cal que se sàpiga que no reduirà l’atur i que baixarà la qualitat de vida en una comarca on mana el sector immobiliari. Ens resignarem a tanta submissió? Certament, hi ha a qui no li fa res fer esclatar aquesta bomba, mentre s’omplin les butxaques alguns.

Pau Batlle i Solé

[1] Dades de la memòria del PTPCT