2008/12/05

Demagògia democràtica

Sortint al pas de la campanya mediàtica orquestrada a favor del Logis-Penedès —sobretot del PSC— s’ha de matisar que, l’argument de pal·liar l’increment del nombre d’aturats mitjançant la logística, no té res a veure amb una necessària planificació econòmica racional del territori. Omplir la comarca de naus i blocs de pisos indiscriminadament és una solució barroera. Un recurs fàcil tenyit de demagògia.
Davant d’una situació com aquesta, en què el sector immobiliari té un paper determinant en el desenvolupament de l’economia penedesenca, cal emprar arguments més adients i dissenyar uns objectius més enllà de les simples frases maniqueistes.

És el moment d’analitzar l’atur des d’una perspectiva més àmplia i profunda. No perdem de vista la incidència negativa que ha tingut el creixement urbà descontrolat sobre l’economia de la comarca.
L’opinió pública n’és conscient —amb l’oposició al Logis— i per això reclama de les administracions una actitud més responsable i solidària, exempta de comportaments individualistes i messiànics, i menys lligada als interessos polítics i immobiliaris.





Mentre no es demostri que les coses es fan amb sentit comú, coherència i amb consens de tot el territori es seguirà pensant que les AREs, els golf, el Corte Inglés i els Logis amaguen interessos ocults contraris a un model territorial equilibrat. No és admissible malbaratar el nostre recurs més escàs i valuós: la terra, a qualsevol preu, ni per les presses de la crisi. Fer-ho així, demà tindrem més atur i menys terra.

A hores d’ara ja s’ha insistit prou que la posició estratègica del Penedès, no només ho és per la logística —interessos aliens—, també gaudeix d’una gran oportunitat de potenciar els seus valors ambientals —constitució interna— com a model econòmic d’un territori propi, alternatiu i complementari del metropolità, molt més qualificat, productiu i estable a llarg termini. Sabem que aquest camí és més difícil. Caldrà veure si s’està disposat al canvi o seguirem dilapidant-lo camuflats sota la retòrica de frases inconsistents.
Pau Batlle i Solé

L’Ajuntament de Cunit és el 14è que s’oposa al Logis Penedès i el PSC es queda sol defensant el CIM


ERC, ICV, CiU i PP van votar en contra del Logis Penedès, mentre que el PSC, va votar-hi a favor i va perdre una votació per primer cop en nou anys. Amb aquesta votació ja són 14 els municipis que estan en contra del Logis. A més, l’alcaldessa Judith Alberich es va veure forçada a retirar les al·legacions al Pla Territorial del Camp de Tarragona on donava suport al CIM.




Membres de la plataforma anti-cim amb pancartes a la sala de plens de l’Ajuntament de Cunit.


Dijous de la setmana passada es va posar a votació al Ple de Cunit una moció contra la instal·lació del macropolígon logístic de 186 ha, el més gran de Catalunya, a terres penedesenques.

La moció promoguda per ERC proposava l’adhesió de l’Ajuntament de Cunit a la resolució adoptada pel Consell Comarcal del Baix Penedès, dient no al Logis Penedès.

Tots els partits van votar en contra del Logis amb l’excepció del PSC, que hi va votar a favor; feia 9 anys i mig que el PSC local no perdia una votació en el Ple, ja que sempre havia comptat com a mínim amb el suport del PP, els seus socis de govern.

Durant la sessió plenària el portaveu d’ERC, Ivan Faccia, va exigir coherència al PSC, ja que el regidor d’aquest grup, José Habas, que és també conseller comarcal, va aprovar les al·legacions contra el Logis Penedès al Consell Comarcal del Baix Penedès i, en canvi, a nivell local hi va votar a favor.

Per la seva banda, Montserrat Carreras (CiU) va puntualitzar que “la comarca té potencial per generar llocs de treball. Ara el govern ha de posar els mitjans”.

Amb aquesta votació ja són 14 els municipis que estan en contra del Logis Penedès, juntament amb els Consells Comarcals del Baix i l’Alt Penedès i les més de 5.000 signatures recollides.

Per altra banda, el Ple també va forçar la retirada d’una al·legació proLogis al Pla Territorial del Camp de Tarragona; aquesta al·legació l’havia presentada l’alcaldessa Judith Alberich (PSC) en nom de l’Ajuntament i sense haver consultat amb els seus socis de govern (PP).

(publicat a la Fura el dia 5/12/2008)

2008/12/03

Ja ningú defensa el Logis al Penedès

L'Ajuntament de Cunit va aprovar una moció contra el Logis Penedès amb els vots de ERC, ICV, CIU i PP desautoritzant així a l'alcaldesa Judith Alberich.


27/11/2008: Dijous de la setmana passada es va posar a votació una moció contra la instal•lació del Macropolígon Logístic de 186ha el més gran de Catalunya a terres Penedesenques, on es proposava aprofitar els "pocs terrenys comprats" per activitats de recerca i investigació.

Amb aquesta moció en contra del Logis de tots els partits de Cunit (excepte el PSC) s'anula la validesa d'una al•legació Pro-Logis de l'ajuntament de Cunit presentada per l'alcaldesa Judith Alberich (PSC) que ni tant sols havia consultat amb els seus socis de govern del PP.

Des d'ERC el conseller Ivan Faccia va denunciar aquesta falta de diàleg i negociació a l'Ajuntament de Cunit.
Des d'ICV, Toni Martínez va qualificar la defensa del PSC com de «submisio als lobbies de poder» i Montserrat Carreras des de CiU va puntualitzar que «la comarca te potencial per generar llocs de treball. Ara el govern ha de posar els mitjans».



A aquesta sessió de l'ajuntament també hi van assistir membres de la Plataforma No Fem el CIM, la policia local va retirar les pancartes malgrat la indignació de la oposició i el gerent va amenaçar de retirar també les càmeres en cas de fer fotos.


Desprès de l'aprovació de la moció contra el Logis el public va aplaudir i una vegada fora de l'ajuntament i al carrer la policia local va intentar demanar la identificació al membres de la plataforma. La mateixa policia local també va aturar pel carrer a José Mª Abril (ICV), alcalde de Banyeres per identificar-lo.

Amb aquesta votació ja son 14 els municipis que estan en contra del Logis Penedès, que juntament amb els dos consells comarcals de l'Alt i del Baix Penedès, el consell d'alcaldes del Baix Penedès, les més de 1000 al•legacions recollides contra el Pla Territorial, més de 5000 signatures contra el Macropoligon i les més de 80 entitats, grups i associacions, fan que aquest projecte fet a esquenes dels ciutadans s'hagi de retirar donat al rebuig del Penedès que busca definir un model de territori propi diferent al que les dues metrópolis (Barcelona i Tarragona) havien dissenyat i que era totalment obsolet e insostenible.


--
(veure notícia a: Diari de Tarragona)
--
Informació sobre la plataforma "No Fem el CIM" a:
web: http://www.nofemelcim.org/
email: nofemelcim@gmail.com

mòbil: 650.354.148

2008/11/10

Montilla ignora al Penedès

Més de 100 persones es van concentrar aquest dissabte per fer sentir a José Montilla la veu del Penedès contra el CIM...

L’Arboç, 10 de novembre del 2008.

Són molts els moviments socials nascuts al Penedès degut a la planificació del Territori feta des dels despatxos de Barcelona per gent que ni coneix la realitat de les nostres comarques ni tan sols venen a veure-les més que quan hi ha inauguracions com la de dissabte.

No es estrany que quan els nostres representants venen (i surten de la seva bombolla) prenguin contacte amb la realitat i hagin de sentir les protestes d'un Penedès ignorat, un Penedès maltractat, un Penedès que ells voldrien submís ...
No hauria de sobtar a ningú que quan el nostre president ve a fer una inauguració al Penedès es trobi protestes contra l'obsolet Macropolígon Logístic i a favor de la Vegueria Penedès. Una Vegueria Penedès que haurà sens dubte de permetre decidir quin tipus de Penedès volem pel futur.

No hem d'oblidar que aquestes protestes són el resultat de l'ocultació d'un projecte de proporcions enormes com és el Logis Penedès (5 vegades el CIM Vallès) a tocar de pobles de 2500 i 5000 hab. i que acabaria afectat a tot el Penedès, que des de l'inici és va fer amb secretisme i que en saber-se l'abast real del projecte la població i les institucions van començar a posicionar-se en contra.

El Penedès demana la retirada "Total i Definitiva del Logis Penedès" i ho fa des del carrer amb 5 manifestacions, més de 70 actes convocats, més de 80 associacions en contra, més de 1000 al·legacions contra el Pla Territorial, més de 5.000 signatures recollides, però també ho fa des de les institucions amb el rebuig del Logis Penedes per part dels 2 Consells Comarcals de l'Alt i del Baix Penedès, amb 13 ajuntaments que s’hi oposen i amb el consell d'alcaldes del Baix Penedès en contra.

Des del Penedès reclamen tenir Una Vegueria Propia!!!
Volem un Penedès sense CIM, volem decidir el nostre Futur!!!


Plataforma No Fem el CIM
L’Arboç, 10 de novembre del 2008

2008/11/04

El CCBP diu rotundament ‘NO’ al Logis Penedès

Notícia publicada a el 3 de vuit: http://www.el3devuit.com/


El Vendrell
Ferran Rodríguez

El Consell Comarcal amb total unanimitat va acordar al passat ple una al·legació al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (PTPC) en la qual diu, categòricament, que tots els grups comarcals representats a l’ens s’oposen al projecte d’instal·lació del complex logístic anomenat Logis Penedès.

El Consell Comarcal amb total unanimitat va acordar al passat ple una al·legació al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (PTPC) en la qual diu, categòricament, que tots els grups comarcals representats a l’ens s’oposen al projecte d’instal·lació del complex logístic anomenat Logis Penedès.


Tal com dèiem a l’edició de la setmana passada, el Consell Comarcal va celebrar el passat dia 21 una sessió de ple extraordinària per tractar, entre d’altres temes, presentar una al·legació al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, que es troba en la seva aprovació inicial.Com es recordarà, el Depar-tament de Política Territorial de la Generalitat va elaborar un avantprojecte que va ser sotmès a exposició pública per mitjà d’un edicte publicat al DOGC. Després el Consell Comarcal va organitzar a Calafell tres reunions de participació el mes de novembre de l’any passat. A continuació, aquest avantprojecte va ser considerat pel Consell d’Alcaldes del 18 de setembre que va arribar a unes conclusions, ratificades pel ple del Consell Comarcal del passat 8 de gener. Per això al ple del passat dia 21 l’ens comarcal va assumir com a propis els suggeriments resultants de les tres sessions de participació ciutadana.

Abast del pla
El primer punt de l’al·legació fa referència a l’abast del Pla Territorial, destacant que aquest només es limita a ordenar urbanísticament el sòl i a incorporar-hi les infraestructures de transport, però deixa al marge qüestions tan rellevants com l’abastament d’aigua o d’energia i la determinació dels equipaments socials o sanitaris d’una certa dimensió. Només es comenta que s’hi podran anar incorporant a mesura que els plans sectorials s’aprovin.També es destaca que no s’hauria d’admetre un pla que preveu un increment notori de la població i l’activitat econòmica sense preveure alhora les disponibilitats i les necessitats d’actuació en tots aquests serveis “que són imprescindibles perquè el territori funcioni i aporti una qualitat de vida digna als seus habitants”. Per això es demana a la Generalitat que es revisi la proposta del PTP per tal d’incorporar les previsions necessàries quant a la disponibilitat i infraestructures d’aigua, d’energia, de telecomunicacions, de gestió ambiental, de serveis sanitaris i socials i del catàleg de paisatge. Els següents dos punts destaquen que la proposta del Pla Territorial s’ha de redactar basant-se en autonomia local i des del punt de vista del Baix Penedès. Es destaca que la comarca no és la perifèria del Camp de Tarragona, ni de la Regió Metropolitana de Barcelona. A l’al·legació del Consell Comarcal es demana redactar “de forma immediata” el Pla Director Urbanístic del Baix Penedès basat en les següents premises: reforçar la capitalitat del Vendrell, compactant la ciutat residencial i econòmicament entorn al nucli històric, deixar un corredor entre l’assentament interior i Sant Salvador i Coma-ruga. A més es demana configurar una ciutat lineal equipada al llarg de la costa, aprofitant el pas del ferrocarril, per crear nodes interiors al voltant de les seves estacions i equipar aquest territori per servir la població resident i atraure activitats econòmiques que busquen una millor qualitat ambiental. A més es diu que cal protegir la plana interior i les muntanyes com a espais d’alta qualitat ambiental i paisatgística, protegir la vinya i oferir els terrenys amb més valor geoestratègic, entorn les sortides d’autopista, per a activitats econòmiques i logístiques amb alta intensitat en llocs de treball i concentrar les ocupacions urbanes i dotar el territori d’una xarxa física d’accessibilitat territorial.

L’ens comarcal considera que cal millorar la comunicació viària interna del Baix Penedès. Quant al tema de les infraestructures, a l’apartat de la xarxa bàsica de carreteres es creu que s’ha de millorar la comunicació viària interna de la comarca, resoldre les continuïtats del front de mar des de Cubelles fins al Francàs, per assegurar la coherència del conjunt i evitar la dependència de les vies bàsiques. Hi ha la possibilitat de reforçar la T-240 fins a connectar amb l’Arboç, serà el Pla Director qui determini la traça definitiva. Al sud, la circumval·lació que es proposava des de la C-51, enllaç d’Albinyana, trobaria en l’A7 un suport per tancar, amb una nova via, l’arc Santa Oliva-Bellvei. També es creu que s’ha de millorar la comunicació viària entre les comarques del Baix Penedès, Alt Penedès i Tarragonès. A més es considera que cal millorar la comunicació entre el Baix Penedès i Tarragona, així com la comunicació amb l’estació de l’AVE.

El Consell Comarcal manifesta en aquest escrit la total disconformitat amb el traçat previst de l’autovia de la carretera N-340.Amb aquesta proposta no hi va estar del tot d’acord el grup comarcal de CiU que a la mateixa reunió va presentar un vot particular dient que “estem disconformes amb el traçat previst de l’autopista A7 (N-340) i proposem que sigui l’opció B-autopista, proposada pel Ministerio de Fomento”.També en l’apartat de la xarxa bàsica de carreteres se suggereix que des del municipi de Cunit o de la zona de la costa hi hagi una connexió a l’autopista A-7, aproximadament a l’alçada de l’Arboç amb una rotonda a la zona de la plaça de la Puntaire.En aquest mateix apartat, per últim, es diu que “els habitants del Baix Penedès hauríem de poder utilitzar gratuïtament les autopistes en l’àmbit territorial de la comarca”. En aquest sentit es proposa que sigui el Pla Director el que determini el seu traçat. Per últim es destaca la importància per la comarca que l’AP7 tingui una sortida i entrada al terme de Banyeres del Penedès, tal com ja preveu al projecte de Pla Territorial.Quant als ferrocarrils, es proposa millorar la comunicació entre la comarca i Tarragona, tant pel que fa a la línia de la costa com la de l’interior. Es demana un augment de freqüència dels combois i millora del baixador de Roda de Barà-Bonastre, millorar el recorregut de les mercaderies i construir un baixador al municipi de Bellvei.

Es proposa poder soterrar la via ferroviària al seu pas per la costa perquè és un impediment per al creixementFinalment es proposa poder soterrar la via del tren al seu pas per la costa, “perquè suposa una barrera al creixement dels municipis i un perill per als vianants, permetent així, la permeabilitat de la traça urbana. L’al·legació del CCBP també aporta propostes quant a mobilitat. Es demana que el Baix Penedès formi part del Consorci del Transport del Camp de Tarragona amb bitllet tarifat i que hi hagi servei de transport públic als polígons industrials, una estació de tren intermodal i més equipaments d’àmbit comarcal com hospitals i residències.Pel que fa al projecte logístic Logis Penedès, senzillament es diu que “la comarca del Baix Penedès no vol el Logis Penedès, entenem que el lloc es podria aprofitar per alguna actuació d’interès estratègic com un centre de desenvolupament d’I+D.

Al·legacions d’ERC
Des del grup comarcal d’ERC, al ple del passat dia 21 es va remarcar la necessitat de redactar de forma immediata el Pla Director Urbanístic del Baix Penedès, el posicionament favorable a la Vegueria Penedès, el no al Logis Penedès, l’aprofundiment en nous serveis que generin oferta turística cap a l’interior de la comarca i la reiteració del desacord amb el traçat previst de la futura autovia A7 per sota la cobertera, entre Calafell i Bellvei. A més es va dir que “per tal de drenar el territori amb la gratuïtat dels enllaços a l’AP7 i de la C-32, es facilitaria la mobilitat a la comarca que hauria de tenir una entrada i sortida a l’AP-7 al terme de Banyeres del Penedès”.

Font: http://www.el3devuit.com/ (31/10/2008)

2008/10/22

"Èxit absolut" Més de 1.000 al·legacions !!!

NoFemelCIM recull més de 1.000 al·legacions al PTPCT que menysprea al Baix Penedès, la recollida es fa en tans sols una setmana.

21/10/2008: La plataforma considera un èxit total la recollida de més de 1.000 al·legacions en tant sols 3 actes (Banyeres, l'Arboç, Vilafranca). A aquestes més de 1.000 al·legacions se li ha d'afegir les que els ajuntaments penedesencs han entrat a iniciativa pròpia. També remarcar que diversos col·lectius de Valls,Torredembarra, i altres poblacions han fet seves també aquestes 5 al·legacions de la Plataforma NoFemelCIM i també les han entrat per altres vies.La Plataforma recorda que aquest pla territorial és un dels plans que agredeix directament la voluntat del Penedès de no quedar engolit per les dues grans metròpolis com son Barcelona i Tarragona, de ser així les nostres comarques no serien res més que la continuïtat metropolitana que uniria Barcelona i Tarragona.



Finalment la Plataforma NoFemelCIM agraeix el suport rebut de col·lectius d'arreu del Penedès i a la gran quantitat de penedesencs/ques que han fet possible que NoFemelCIM presentés les més de 1.000 al·legacions signades individualment per penedesencs i a les quals la Generalitat haurà de donar resposta abans de 3 mesos.



- nota de Premsa: -1000 al·legacions al PTPCT

2008/10/21

Vine a signar a Vilafranca!!! ÚLTIM DIA !!!

Pel Penedès que volem... encara hi som a temps !!!
Passa-ho! ... porta els teus amics a signar avui de 7:15 a 8:00


Després de l'èxit de recollida d'al·legacions de l'Arboç i Banyeres amb més de 800 al·legacions contra el Pla Territorial, ara NoFemelCIM convoca a la Premsa i a tots els Penedesencs que encara no hagin signat a venir al VIA FORA de Vilafranca entre 7:15 i 8:00, avuí dimarts 21 d'octubre.
(Via Fora, Vilafranca --> MAPA)

La Plataforma "No Fem el CIM" us convoca a la roda de premsa.

La roda de Premsa es farà aquest dimarts 21 d'octubre a les 7:15 de la tarda al Via Fora de Vilafranca –Raval de la Font 6-8- on es convidarà a tota la societat penedesenca a presentar al·legacions al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (un pla que afectarà a les 4 comarques de la futura Vegueria Penedès).

El termini de presentació d'al·legacions acaba aquest dijous dia 23, actualment la plataforma ha recollit més de 800 al·legacions i, amb la col·laboració de tots els ciutadans de dintre i fora del Penedès espera a sobrepassar el miler.

S'exposaran els arguments pels quals la plataforma proposa fer les al·legacions. Des de la manca de participació ciutadana fins aspectes que condicionaran el nostre futur territorial com el CIM, l'autovia N340, els camps de golf o la vegueria Penedès. Per això la Plataforma "No Fem el CIM" vol divulgar activament la presentació d'aquestes al·legacions entre els Ajuntaments i els veïns dels pobles i ciutats del Penedès

Recordeu "roda de premsa":
Lloc: Via Fora, Vilafranca del Penedès

Dia: dimarts 21 d'octubre

Hora
: 7:15 tarda















(Foto: Recollida signatures a Banyeres (19/10/2008), on se'n van recollir prop de 500).


Plataforma No Fem el CIM
Penedès, 20 d'octubre del 2008

--
Informació sobre la plataforma "No Fem el CIM" a:
web: http://www.nofemelcim.org
email: nofemelcim@gmail.com
mòbil: 650.354.148

2008/10/17

Crida Penedès: Presenta la teva al.legació!!!


Dilluns es van recollir 300 al·legacions i aquest cap de setmana NoFemelCIM serà present a les festes de Banyeres i a l'Arboç.

14/10/2008: Aquest dilluns la Plataforma NoFemelCIM va fer un acte de recollida d'al·legacions al PTPCT en la penúltima setmana que els ciutadans i ajuntaments poden presentar les al·legacions a un Pla fet des dels cada dia més llunyans despatxos de Barcelona i Tarragona.






Els punts de signatura i recollida presencials seran:
- dissabte 18, (18:00): l'Arboç, Trobada Castellera (Castellers de Vilafranca, Colla Jove i Vella de Valls i Capgrossos de Mataró)
- diumenge 19, (11:30): Banyeres, Cercavila 75 Anys Societat Nova
(Drac, Diables, Gegants, Esbart Santa Eulàlia i Grallers de Banyeres i Ball de Gitanes de l'Arboç)

Aquests Pla Territorial del Camp de Tarragona no recull cap dels sugeriments que la societat civil va fer en les 3 jornades de participació on es va reclamar per la quasi totalitat dels assistents la retirada total i definitiva del Logis Penedès, la modificació del traçat de la nova Autovia A7 i recordar que el Baix Penedès no hauria d'estar afectat per aquest Pla Territorial donat que el seu futur hauria de ser planificat des de la futura Vegueria Penedès.
Així doncs es van recollir 300 al·legacions a l'Arboç i aquest cap de setmana en continuarà recollint a Banyeres i a l'Arboç.

Els punts de signatura recollida presencials seran:
- dissabte 18, (18:00): l'Arboç, Trobada Castellera (Castellers de Vilafranca, Colla Jove i Vella de Valls i Capgrossos de Mataró)
- diumenge 19, (11:30): Banyeres Cercavila 75 Anys Societat Nova
(Drac, Diables, Gegants, Esbart Santa Eulàlia i Grallers de Banyeres i Ball de Gitanes de l'Arboç)
Si els baixes d'Internet omple'ls i porta'ls abans de dimarts 21:
- als Ajuntaments de Banyeres, L'Arboç
- a la Plataforma NoFemelCIM
- a la Plataforma Vegueria Penedès
- al.legacions al PTPCT: -1.Al·legació-Logis Penedès
- al.legacions al PTPCT: -2.Al·legació-Autovia A7
- al.legacions al PTPCT: -3.Al·legació-Golf a la Natura
- al.legacions al PTPCT: -4.Al·legació-Participacio Ciutadana
- al.legacions al PTPCT: -5.Al·legació-Vegueria_Penedès

2008/10/13

Al·legacions al PTPCT

Avui a l'Arboç "VINE i SIGNA" recollim al·legacions al PTPCT.
NoFemelCIM anima a Ajuntaments i penedesencs d'arreu a presentar al·legacions contra el Pla Territorial.

L'Arboç, 13 d'octubre del 2008.

La Plataforma "No Fem el CIM" us convoca a la recollida de signatures per presentar alegacions al Pla Territorial i a la roda de premsa que es farà aquest dilluns a les 8 del vespre a l'auditori de l'Arboç. Allí es convidarà a tota la societat penedesenca (ciutadans, ajuntaments i consells comarcals) a presentar al•legacions al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.

S'exposaran els arguments pels quals la plataforma proposar fer les al•legacions. Des de la manca de participació ciutadana fins aspectes que condicionaran el nostre futur territorial com el CIM, l'autovia N-340, els camps de golf o la Vegueria Penedès.

Per això la Plataforma "No Fem el CIM" vol divulgar activament la presentació d'aquestes al•legacions entre els Ajuntaments i els veïns dels pobles i ciutats del Penedès

La roda de premsa tindrà lloc a l' Auditori de L'Arboç avui, dilluns, a les 20 hores.

  • Lloc: Auditori de l'Arboç
  • Dia: dilluns 13 d'octubre del 2008
  • Hora: 20:00h

>>DESCARREGA AL·LEGACIONS<<




Plataforma NoFemelCIM,
L'Arboç, 13 d'octubre del 2008
Plataforma No Fem el CIM

web: http://www.nofemelcim.org
email: nofemelcim@gmail.com
mòbil: 650.354.148

2008/10/02

Conferència oberta de Vegueria Penedès

Aquest dissabte hi haura la 1ª conferència oberta de VP amb més de 40 intervencions a Llorenç. NoFemelCIM present a les intervencions i debats.

01/10/2008: Aquest dissabte 4 d'octubre tindrà lloc la 1ªConferència oberta de la Vegueria Penedès 2008. La jornada on hi haurà més de 40 intervencions, ponencies i debats començarà a les 9h i es cloura a les 14h. Aquesta jornada tindrà lloc a la Casa de Cultura de Llorenç (mirar mapa).
Els companys de Vegueria ens han fet arribar aquesta nota:
"Voldríem que aquesta Conferència estimulés el pensament i l’acció per a fer-los més coherents i més de tots. Els qui hi participem som gent de la Plataforma, vinculats al teixit social i a les entitats del Penedès. Els temes, tanmateix, no pretenen ni poden donar una visió arrodonida de la matèria. Han estat escollits d’entre un ampli temari, segons les capacitats i la disponibilitat de cadascú. A partir del que sabem, del que ens aporta la múltiple reflexió sobre el territori i d’allò que la mateixa realitat política preveu, volem projectar el Penedès cap el futur pensant-lo en Vegueria."

- més info: Mapa de Llorenç
- més info: www.vegueriapenedes.cat

2008/10/01

Al·legacions contra el Pla Territorial

El pla territorial dibuixa el futur del nostre Penedès. Digues el que en penses.

29/09/2008: Si voleu presentar una al·legació al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona ho podeu fer independentment de quina comarca o província sigueu (aquest Plans ens afectaran a tots els Penedesencs).
Us podeu connectar a l’enllaç de “Documents” de www.nofemelcim.org.
Només cal que l’ompliu i que ens feu arribar personalment o per email el document signat que trobareu a http://no.fem.el.cim.googlepages.com/home33.
També podeu enviar les al·legacions directament a l’adreça que trobareu al peu del document ...

- al·legació 2: Al·legació a l'Autovia A7
- al·legació 3: Al·legació als Camps de Golf

2008/09/16

NoFemelCIM es fa més gran a Internet


La plataforma NoFemelCIM arriba als més de 500 amics a la xarxa social FACEBOOK.

12/09/2008: El moviment social NoFemelCIM present tant al carrer com a Internet, ha aconseguit sobrepassar els 500 amics a la xarxa social Facebook. S'ha convertit així en un punt de trobada de Penedesencs i compta amb el suport de ciutadans d'arreu de la Vegueria Penedès i de'arreu de Catalunya, te el suport d'altres moviments socials, de politics de la majoria dels partits, de professionals implicats en la defensa del Territori, etc ...
Des dels seus inicis la Plataforma ha basat la creació d'una comunitat en defensa del Penedès en l'ús de les noves tecnologies, això ha permès reaccions ràpides davant presencia de polítics, especuladors i especialment en la convocatoria de les manifestacions.
Fes-te amic de NoFemelCIM al Facebook [clicka aquí]

La Plataforma NoFemelCIM a Internet:
Plataforma NofemelCIM, en defensa d'un Penedès net de la industria obsoleta de la Logistica basada en el transport de mercaderies per carretera (amb més de 15.000 camions diaris) uneix-te a la Plataforma NoFemelCIM, el moviment més gran al Penedès dels darrers anys !!!
--> Desde la Plataforma NoFemelcim i des del Penedès es demana la "RETIRADA TOTAL I DEFINITIVA" del projecte Logis Penedès. <--

2008/09/15

Al·legació per enviar al Conseller Nadal per proposar una alternativa a la logística al Penedès

El/la sotasignat/da,…………………………………………………………………., major d’edat, amb NIF ………………, resident a ………………………….. …………………………………………………… de …………………………………. …………………………….., codi postal núm. …………………. en relació al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, aprovat inicialment en data 14 de juliol i publicat al DOGC del dia 23 de juliol de 2008, dins del termini de tres mesos d’exposició al públic.

MANIFESTO:

1. Que es consideren insuficients els arguments donats per l’equip redactor del Pla als suggeriments dels Ajuntaments de Banyeres, l’Arboç i vint-i-cinc persones més exposant a bastament els motius pels quals és necessari treure la zona qualificada de sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic destinada a la construcció d’una central logística (Logis Penedès).

2. Tot i la coincidència en l’anàlisi de l’informe dels suggeriments on diu que el Baix Penedès “té una gran dispersió de sòl urbà i una elevada fragmentació territorial que fa malbé una magnífica plana agrícola” i que es tracta d’una comarca “fortament pressionada.. que ha crescut moltíssim.. des del punt de vista residencial però de forma desequilibrada en relació a l’activitat econòmica..” hi ha desacord amb el mètode emprat, consistent en “..concentrar creixements en una ciutat central potent”, quan en realitat el creixement ja s’ha produït generant un nucli desbordat, impotent i desestructurat, ple d’urbanitzacions disperses pel seu entorn i que formen una taca urbana, ocupant milers d’hectàrees, escampada al llarg de tota la costa. Més que proposar créixer li cal solucionar els greus problemes producte, precisament, de l’excés del mal créixer.

Com es pot parlar de “contenció dels creixements residencials”, amb 2.200 ha. de sòl urbanitzable i un parc de 40.000 habitatges secundaris, davant aquesta permissivitat i sobre una comarca que pateix incontinència urbanística?

3. L’equívoc és aplicar un model basat en “…la configuració d’una xarxa de ciutats de mínima potència a Catalunya per acostar serveis al conjunt del territori sense periurbanitzar ni generar externalitats negatives al conjunt de la comarca.” sobre un territori on les “periurbanitzacions i les externalitats negatives” ja existeixen. Un model teòric que xoca frontalment amb una realitat comarcal que el supera.

4. Amb aquesta situació la imposició del Logis està fora de context, ja que el “reequilibri comarcal entre residència i treball” evidentment no passa per seguir creixent i a la vegada imposar una gran zona logística amb l’únic argument de “..la immillorable posició de connectivitat amb l’exterior”. Cal valorar totes les variables territorials, no les què interessen a un sector, només.

5. El Pla és paper mullat i es mostra ineficaç donada la flexibilitat de la normativa que ho permet quasi tot a tot arreu. Una mostra evident és el cas de la zona logística de 55 ha. de nova creació per a uns grans magatzems que l’Ajuntament de la Bisbal vol desenvolupar en sòl de protecció preventiva fora de l’àmbit d’extensió d’activitat econòmica que el Pla preveu o els futurs camps de golf, a l’expectativa de situar-se en sòl de protecció especial.

6. El Pla proposa redactar un pla director urbanístic del Baix Penedès. Donada la crítica situació del territori comarcal, caldria portar-lo a terme immediatament, abans de desenvolupar el pla director d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques. A la vegada decretar una moratòria sobre les grans actuacions previstes a la comarca – Logis, Corte Inglés, ARE, POUM, instal·lacions en sòl protegit..– que poden alterar les propostes que es derivin del desenvolupament del pla director urbanístic. Eina que pot resultar eficaç però, si es fa a posteriori a totes aquestes actuacions esmentades, ja no tindrà sentit que es desenvolupi s’haurà n començat la casa per la teulada.

Per la qual cosa DEMANO que, davant la gravetat de la situació territorial i urbana de la comarca del Baix Penedès

1. S’anul·li la qualificació de sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic destinada a la construcció d’una central logística (Logis-Penedès).

2. Es decreti una moratòria a les actuacions urbanístiques de gran abast, tant residencials –ARE, POUM expansius- com logístiques – Logis, El Corte Inglés,…- fins a la definició del Pla Director Urbanístic comarcal.

3. S’iniciïn en caràcter d’urgència els treballs per a la redacció d’un Pla Director Urbanístic del Baix Penedès.

A…………………………….., ……….de…………………….. de 2008

signat

Hble. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

Programa de Planejament Territorial. Departament de Política territorial i Obres Públiques.

Al·legació per enviar al Conseller Nadal per defensar una xarxa viària respectuosa amb el medi

El/la sotasignat/da,…………………………………………………………………., major d’edat, amb NIF ………………, resident a ………………………….. …………………………………………………… de …………………………………. …………………………….., codi postal núm. …………………. en relació al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, aprovat inicialment en data 14 de juliol i publicat al DOGC del dia 23 de juliol de 2008, dins del termini de tres mesos d’exposició al públic.

MANIFESTO:

Sobre el traçat de la futura autovia A-7 al pas per la comarca del Baix Penedès

1. Antecedents: En l’estudi informatiu de la variant de la N340 entre Altafulla i Vilafranca del Penedès realitzada pel Ministeri de Foment en data juliol del 2002 es proposava una alternativa anomenada “autopista” on la variant de la N340 es feia passar per l’autopista AP7 ampliant-la a quatre carrils per banda.

2. Els representants del territori aposten per una alternativa sostenible de traçat: El 90% dels ajuntaments del Baix Penedès i de l’Alt i els seus dos consells comarcals varen fer al·legacions a favor d’aquesta alternativa per resultar la més integradora i respectuosa amb el medi a la vegada que no era més cara –el rescat del peatge de l’AP7 es compensava amb les expropiacions i les compensacions necessàries per a construir un nou traçat per a l’autovia–. Aquesta alternativa a més, permetia travessar el Penedès lliure de peatge i convertir l’actual traçat de la N340 en un eix estructurant del territori Penedès, ja que la majoria de poblacions i d’assentaments industrials estaven relacionats amb ella. Una gran oportunitat històrica que els representants del territori varen saber veure i així ho varen manifestar amb les al·legacions.

3. La Direcció General de Carreteres al·lega en sentit contrari: Mentrestant la DGC de la Generalitat redacta una al·legació proposant el traçat idèntic que ara apareix en els documents del PTPCT. Aquesta es recollida pel Ministeri de Foment i redacta un nou document de traçat on la protagonista és la traça presentada per la DGC de la Generalitat. Curiosament, la demanda formulada per totes les institucions democràtiques del territori ni tant sols obtenen resposta per part del Ministeri i menys de la Generalitat i l’alternativa “autopista” desapareix del projecte de Fomento.

4. Evidentment, la traça proposada en els documents del PTPCT ja no considera cap més alternativa, se la dona com a definitiva en ares, segurament, a la coherència del pla, com es menciona sovint en el document de resposta als suggeriments.

Al Baix Penedès s’hauran d’expropiar per a cada quilòmetre d’autovia unes 6 ha., amb un recorregut de 20 km., amb un total de 127 ha. equivalent a un gran polígon industrial però formant una franja de 30 metres al llarg del territori agrícola, travessant la Cobertera, mentre que ampliar l’autopista AP7 a 4 carrils representaria escassament menys de 0,5 ha. per kilòmetre. La situació arriba a ser kafkiana quan l’autovia transcorre paral·lela a l’AP7 des de Calafell fins a l’aeroport de Reus. Dos sistemes de transport paral·lels, un de peatge i l’altra gratuït.

Per la qual cosa DEMANO que,

S’anul·li la previsió del traçat de l’A7 i es proposi fer-la circular per l’AP7 tal com es va proposar en el projecte del Ministerio de Fomento del juliol de 2002.

A…………………………….., ……….de…………………….. de 2008

signat

Hble. Conseller de Política Territorial i Obres Públiques

Programa de Planejament Territorial. Departament de Política territorial i Obres Públiques.

Av. Josep Tarradellas, 2-6, 08029 Barcelona

2008/09/02

ES VEN COMARCA BARATA

Com es pot, una vegada i una altra, justificar la implantació del Logis Penedès en base als llocs de treball? La logística genera vint llocs de treball per hectàrea. Això vol dir que ens mengem 180 hectàrees d’uns municipis amb una superfície molt per sota de la mitjana de Catalunya a canvi de 3.600 llocs de treball. Les últimes xifres ens diuen que s’està incrementant l’atur al Baix Penedès. Segons aquestes dades, el Logis seria la verge de Lourdes per superar l’atur, si no fos que:

- ARES. A més d’aquells habitatges sorgits de la iniciativa privada, en els següents anys la Generalitat està portant a terme la construcció de 2.400 habitatges nous, i això vol dir un total de 7.200 nous habitants. D’aquests, un o dos membres de cada família està en edat laboral, de manera que es generen 3.600 demandes de llocs de treball. Grosso modo, el Logis Penedès es nodreix d’aquests nous residents del Baix Penedès i actua molt poc o gens sobre la taxa d’atur actualment existent. Com a bons depredadors, devorem el territori per una compensació mínima. És com a La Bisbal, que diuen que servirà com a motor per a l’ocupació. Fals. El Corte Inglés ofereix 600 llocs de treball. Fan 850 nous habitatges. La població nouvinguda ja se’ls ha menjat i encara generarà més demanda.

- El PTPCT comptabilitza a la comarca 2.200 hectàrees de sòl urbanitzable (entre sòl industrial i sòl residencial). Posem que la meitat d’aquest sòl es destina a habitatge. Total: 6.600 nous habitatges. Increment poblacional de 198.000. I encara podríem sumar els habitatges de segona residència que, de mica en mica, segons els últims moviments, es converteix en primera. D’aquests n’hi ha uns 40.000. Això són 120.000 habitants més. L’increment de població és, per tant, a uns anys vista, d’unes 300.000 persones. Ens calen 150.000 nous llocs de treball. Si seguim allò d’”El Baix Penedès serà logístic o no serà”, per satisfer la demanda de llocs de treball amb logística necessitaríem un CIM de 7.500 hectàrees. I 7.500 hectàrees és tant com la suma dels municipis de Sant Oliva, Bellvei, Bonastre, Llorenç, Cunit i El Vendrell, i encara ens en farien falta unes quantes més.

Hem deixat anar les xifres. Malauradament són xifres reals i les hem tirat a la baixa. No les hem inventat. No tots els llocs de treball que es creïn es dedicaran a la logística, però les xifres ens il·lustren sobre com n’és de poc rendible.

El resultat no pot ser més desastrós. El Logis Penedès no només no resol el tema de l’atur, sinó que l’incrementa, amb l’augment, en paral·lel, de la població. L’atur és l’excusa de mal pagador per entaforar-nos macroprojectes que no suposen cap benefici pel territori.

És convenient seguir una argumentació raonable de tot el procés, del que s’oferta i del preu que pagarem. Quan valorem el cost d’un àpat, tenim en compte la relació qualitat/preu. En el nostre cas, el preu que pagarà el Penedès és altíssim, perquè el paisatge que es perd és irreemplaçable. Alguns sindicats i grups polítics a la recerca de clientalisme, no deixen d’esbombar l’argument de l’atur i el donen com a cert. I això no és només un disbarat, sinó un cas molt greu d’irresponsabilitat.

Govern ven comarca a reformar. Ganga. Ideal polítics sense escrúpols. Raó: Departament d’Obres Públiques i Urbanisme.

Carmina Malagarriga

Incontinència urbana

“El Baix Penedès ha crescut moltíssim des del punt de vista residencial però de forma desequilibrada en relació a l’activitat econòmica que la converteix en una gran ciutat dormitori fortament lligada, per raons de treball, a la regió metropolitana de Barcelona…té una gran dispersió de sòl urbà i una elevada fragmentació territorial que fa malbé una magnífica plana agrícola”.

Del Pla Territorial del Camp de Tarragona

Tot i l’encertada descripció de la situació comarcal, és incomprensible com la proposta del Pla es basa en “..concentrar creixements en una ciutat central potent”. En realitat, el creixement ja s’ha produït i ha generat un nucli desbordat, impotent i desestructurat, ple d’urbanitzacions disperses pel seu entorn i que s’estenen, com una taca d’oli, ocupant milers d’hectàrees, escampades al llarg de tota la costa. Proposar créixer, quan l’excés del mal créixer és la causa del problema del Baix Penedès, és una temeritat que l’agreuja.

El Pla afirma, d’altra banda, que s’han de “contenir els creixements residencials” però no aplica mecanismes per contenir la bomba de rellotgeria que representa un territori amb 2.200 ha. de sòl urbanitzable per executar i un parc de 40.000 habitatges secundaris per omplir[1], que poden representar un creixement potencial de 350.000 habitants. No és de rebut tanta permissibilitat en un Pla que hauria d’afrontar seriosament els problemes d’una comarca que pateix incontinència urbanística.

La prova evident que el Pla permet seguir creixent de qualsevol manera és el cas de la zona logística de 55 ha. de nova creació per a uns grans magatzems que l’Ajuntament de la Bisbal vol desenvolupar en sòl de protecció preventiva fora de l’àmbit d’extensió d’activitat econòmica que el Pla preveu. Els 600 llocs de treball que prometen per pal·liar l’atur en prou feines serviran per donar feina a les 850 famílies nouvingudes que ocuparan els habitatges que el mateix municipi pretén construir. Si volem convertir la comarca en un barri metropolità perifèric, aquest és el camí.


Si finalment la comarca aposta per la logística s’haurà obert la veda a un cercle viciós que ens portarà a una ocupació exagerada de l’espai agrari. A una mitjana de 20 llocs de treball per hectàrea que ocupa l’activitat logística, quantes hectàrees seran necessàries per donar treball a 150.000 famílies? Aquestes famílies són les que poden venir en els propers anys si no hi ha un canvi de política de creixement residencial.

L’encert de redactar un Pla director urbanístic del Baix Penedès podria ser una bona idea, però donada la crítica situació, caldria portar-lo a terme immediatament, abans de desenvolupar el pla director d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques. Alhora, caldria decretar una moratòria sobre les grans actuacions previstes a la comarca – Logis, Corte Inglés, ARE, POUM, instal·lacions en sòl protegit..– que poden alterar les propostes que es derivin del desenvolupament del pla director urbanístic. Aquesta pot ser una eina eficaç, però si es fa a posteriori a totes aquestes actuacions esmentades, ja no tindrà sentit que es desenvolupi.

El més provable és que, de no actuar amb contundència, els cants de sirena dels qui defensen la implantació logística al nostre territori se surtin amb la seva. Cal que se sàpiga que no reduirà l’atur i que baixarà la qualitat de vida en una comarca on mana el sector immobiliari. Ens resignarem a tanta submissió? Certament, hi ha a qui no li fa res fer esclatar aquesta bomba, mentre s’omplin les butxaques alguns.

Pau Batlle i Solé

[1] Dades de la memòria del PTPCT

2008/08/18

Puzzle BP

Contràriament al que es podia esperar, el Pla Territorial del Camp de Tarragona aporta un grau d’ambigüitat encara més gran del què ja tenim al Baix Penedès. Una primera anàlisi, després d’haver participat, innocentment, en la fase dels suggeriments i haver constatat que els responsables del pla van a pinyó fix. Seria bo comentar alguns trets genèrics pel que fa a la situació de la nostra dissortada comarca-corredor.

Un dibuix malintencionat

L’ambigüitat esmentada comença a l’hora de mirar el plànol de la proposta del Pla on es pinten amb el mateix color verd i les mateixes ratlletes zones tan diferents com el sòl d’interès agrari, el CIM i les zones d’infraestructures viàries. Per això la primera impressió al veure el plànol és d’un territori amb molt de verd. També ajuda que els colors de les poblacions i els seus futurs creixements es representen en uns tons rosa pàl·lid.

Però una vegada passada la primera impressió i de llegir les normes que acompanyen el Pla no pots evitar que els pèls es posin de punta. Estem davant d’un llop camuflat de caperutxeta vermella.

Per veure la dimensió del problema canvio el color de les zones en funció de les potencialitats que el Pla proposa: el blau pels creixements urbans i el vermell pels creixements industrials i logístics, a més d’un rosa intens per definir els indrets de les muntanyes del litoral on els insaciables promotors hi tenen la banya posada per fer urbanitzacions amb camps de golf. El resultat és sorprenent:

El monstre camuflat

Tres àrees urbanes de colossals dimensions:

  1. El Vendrell: una futura metròpoli invertebrada. Una gran taca blava representa la futura metròpoli vendrellenca ajuntada amb Santa Oliva i les Peces. La teoria del Pla és que s’han de potenciar els centres comarcals i ho fan però, fer-ho sobre un teixit urbà dispers i incoherent provoca estendre més la taca i agreujar el problema, allunyant-se del model més propi de la comarca format per unes poblacions en xarxa envoltades d’espais agraris. Menys mal que fem rotondes de trànsit on posem les cabanes de pedra i les oliveres perquè els nostres nets recordin vagament com era el nostre paisatge.

La continuïtat de la taca urbana litoral. Producte del desenvolupament incontrolat de la segona meitat del segle passat, formen dues grans franges costaneres separades per les Madrigueres i la riera de la Bisbal: a la llera dreta: Sant Salvador-Sant Vicenç-Comarruga i el Francàs formant un continu urbà. A la llera esquerra: Calafell-Cunit emparrant-se muntanyes amunt sense pràcticament deixar cap rastre dels boscos de la serralada litoral. El Pla, per comptes de posar-hi límits i dotar-les d’estructura urbana, es dedica a permetre el seu creixement il·limitat.

La insostenibilitat dels camps de golf

Entremig, i per acabar d’ofegar la poca zona forestal que queda en peu, els camps de golf i les urbanitzacions d’alt “stànding” de Calafell i l’amenaça fantasma, que penja sobre la muntanya de la Muga, d’un camp de golf que l’alcalde de Bellvei està entestat en construir malgrat el Pla ho protegeix com a espai natural i connector biològic. Entre la fase de l’avanç de Pla i la seva aprovació inicial, els promotors han aconseguit “colar” un nou article (2.5c de les normes) on diu que es permet fer camps de golf en sòls de protecció natural. La incongruència de tal decisió només s’explica des de la pressió dels interessos immobiliaris sobre el Pla. Hem de seguir pensar malintencionadament que “qui paga mana”?

Pel davant i pel darrera

Les zones industrials i logístiques formen un ventall important i curiosament, mentre la gent lluita en el front contra el CIM per darrera apareix una zona logística molt més important que el Logis, amb l’aparició d’unes grans naus de distribució d’uns famosos magatzems.

Tres fronts importants s’han obert: el triangle Santa Oliva-el Vendrell-Bellvei com a zona de domini de magatzems. La futura zona del Logis Penedès dedicada enterament a la logística i un rosari de polígons logístics entorn de la pista de proves de l’Idiada que, a les més de 300 ha. que comptabilitza, se li han de sumar els polígons de Santa Oliva, Banyeres, Albinyana i la Bisbal.

La resta, encara per definir en alguns cassos, són zones industrials municipals de grandària mitjana o petita però que representen un paquet dispers important a la comarca: el Foix, la “Cristalera”, Can Vies a l’Arboç; el de Calafell a l’autopista; un a Sant Jaume i uns quants a Banyeres, a part dels que s’integren en el nucli del Vendrell i el futur centre direccional entorn de l’estació de Sant Vicenç.

El panorama és desolador perquè el procés pot seguir creixent descontrolat i sense mesura, ja que el Pla posa normes que, en la majoria de casos, deixen la porta oberta a qualsevol operació urbanística rendible des del punt de vista econòmic a costa de sacrificar els malmesos entorns agrícoles, naturals i paisatgístics. De fet, aquest és el model ideal per permetre seguir creixent caòticament com s’ha fet fins ara.

Per acabar-ho d’adobar, direm que no planteja cap mesura respecte a les limitacions energètiques i sobretot a l’escassetat d’aigua que patim i no estableix tampoc els indrets on s’hauran de localitzar els grans equipaments comarcals –sanitat, ensenyament, cultura, deixalleries, depuradores, abocadors, plantes de compostatge.. - per una població que, si, ara a l’estiu ja som més de 300.000, amb aquestes propostes, d’aquí a uns anys, podem arribar als 500.000 habitants. El Pla té raó en una cosa, cal un pla director urbanístic. Cosa que fa temps que sabem, però per desenvolupar-lo cal primer que es parin la creació de les grans implantacions tan logístiques –Corte Inglés- com turístiques –camps de golf- com residencials –construcció massiva de les ARES- sinó no servirà de res.

Davant la crisi econòmica, polítiques de creixement?

Només cal afegir les operacions previstes per al mateixa Generalitat de les ARES (Àrees Residencials Estratègiques) de construir uns 2.400 habitatges que posaran més llenya al foc a una comarca “cremada” per l’especulació. Les Ares són una altra manera de camuflar el que hi ha darrera de tot, els interessos immobiliaris d’una classe que no els importa gens que el Baix Penedès acabi convertit en un trencaclosques. Això sí, sobretot, tot executat amb la seriositat, respecte i dignitat que l’ocasió es mereix. El dubte és si davant una crisi econòmica hem de seguir construint habitatges perquè vingui més gent a viure a la comarca? O bé hauríem de afrontar primer la crisi i després veure com creixem? Sinó els arguments de crear llocs de treball a traves de la logística és paper mullat. Empastifarem la comarca i ens quedarem pitjor. Més gent, iguals llocs de treball equival a menys qualitat de vida.

L’autovia imposada

Una altra sorpresa del Pla i que demostra la falta de consideració cap al territori és que el traçat de la futura autovia passa pel futur CIM, per la Cobertera i esquartera encara més el territori agrícola i el corredor natural entre Bellvei i Calafell. La demanda que en el seu dia varen fer el 90% dels ajuntaments del Penedès de passar l’autovia per l’AP7 –econòmicament i tècnicament factible-, no ha estat ni tant sols escoltada. Val a dir que els ajuntaments tampoc no han protestat. Per contra, ens col·loquen una autovia dissenyada des de la Direcció General de Carreteres de la Generalitat sense cap contemplació cap al territori i sí pensada des de les necessitats logístiques. Un altre exemple que els interessos de la Generalitat estan molt lluny del que, des del territori, se’ls hi demana.

Tot i els mecanismes democràtics de participació que té la societat catalana, les coses no es fan tan bé com sembla. Els interessos econòmics –com sempre- alteren el procés lògic d’una bona posada en escena. Encara que hi hagi qui pensa que aquests plans i projectes són bons per al país, personalment em produeixen mal d’estomac, combregar amb rodes de molí.

Pau Batlle i Solé