2007/10/31

A gran escala

dimecres, 12 / setembre / 2007

Tots deixem la nostra empremta en el paisatge.

Des dels primers assentament humans fins a l’actualitat, hem anat transformant la natura segons els nostres ineteressos. Per això hi ha responsables polítics i tècnics que haurien d’ajudar que l’ordre d’aquest paisatge resultant de la intervenció humana mantingui una relació de respecte entre tots els elements que el componen.

Sembla que el futur del Baix Penedès no és aquest. Fins ara no hem estat capaços d’aturar l’allau immobiliari, ni l’ofec del paisatge costaner, ni l’esquarterament de la muntanya, ni l’agressió mortal del nostres rius i rieres. Els anys que arriben no seran millors. Lluny de rectificar, els responsables del govern han elaborat el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona que, pel que fa a la nostra comarca, s’allunya del que caldria esperar. Hi ha quelcom d’irreverent, en tot això, perquè no s’entén que, mentre que aquest mateix govern reclama la gestió de les infraestructures del país (entenem que una millor gestió es fa des de la proximitat), no facin seu aquest mateix principi, en aquells llocs on intervenen. Si els catalans volem governar a Catalunya, per què no podem decidir els penedencs com volem viure? D’acord. Em direu que hi ha actuacions que poden ser necessàries però impopulars. Davant d’això, se m’acudeixen dos camins: l’un, buscar alternatives per un consens; l’altre, davant la inebitabilitat d’un projecte, acostar-se a la gent del territori i explicar, parlar clar, aminorar els aspectes negatius. Però el govern, lluny de fer això, s’amaga com un nen després d’haver fet una entremaliadura, opta pel mutisme i actua impositivament. Per exemple, el Logis Penedès.

Tinc la impressió, tot observant el mapa escala 1:50.000 que s’inclou al PTPCT, que les línies estan dibuixades amb idèntica habilitat a la divisió estatal que van fer del continent africà els països colonitzadors. No saben què s’emporten pel davant; els és igual si el que ells han rumiat afecta la manera de viure dels penedesencs o si malmeten un corredor biològic. El seu únic punt de mira és la pressió del mercat i, en paral·lel, la perllongació en el poder. Tot per aquest consumisme desmesurat que incorporen, perversament, com si fos un tema de primera necessitat. El mercat és lliure i cal donar-li corda en la justa mesura. Si no, nosaltres cada cop serem menys lliures.

Carmina Malagarriga

Cap comentari: