Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ICV. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ICV. Mostrar tots els missatges

2019/05/08

L'Alt Penedès amb la Regió Agrària del Penedès (RAP),Les entitats de Defensa del Territori presenten a Vilafranca el projecte d'Agroregió

10/05/2019 Divendres 10 de maig, a les 19:30, a la sala 3 de l’Escorxador de Vilafranca, la Plataforma No Fem el CIM, la nova entitat RAP (Regió Agroalimentària del Penedès) i els grups ecologistes del Penedès Bosc Verd, GEPEC i GEVEN, farem un acte públic per presentar l’alternativa a la logística industrial, … la creació de la Regió Agroalimentaria del Penedès.

ELS REPTES D’ÒDENA (1) I resseguint el fil del passat 13 d’abril, que vàrem presentar a l’Arboç la proposta del Parc Rural de Montserrat, ara us presentem el projecte sobre la Conca d’Odena a l’Anoia, al costat d’Igualada i dins l’àmbit de la Vegueria Penedès.
L’Associació “Per la Conca” (2) i el Col·lectiu “Eixarcolant" (3) a través dels seus representants: Júlia Solé, Quim Muntané, Josep Baulida i Marc Talavera ens explicaran com fan front a l’amenaça d’un nou polígon industrial de 400 ha. La proposta, que ja s’havia posat sobre la taula fa més de 10 anys, s’ha reactivat ara per l’acord entre els alcaldes locals i l’administració de la Generalitat.

L’associació Per la Conca, nascuda fa mig any per articular una resposta crítica i col·lectiva a la proposta, treballa per posar en valor el patrimoni natural i cultural de la Conca d’Òdena i denunciar les conseqüències econòmiques, socials i ambientals del model que defensen els alcaldes locals.
A la mateixa zona, el col·lectiu Eixarcolant està impulsant la formació d’un grup de treball per estudiar la creació d’un Parc Agrari que afavoreixi la diversificació de l’agricultura i l’establiment de circuits comercials curts, generant un model agroalimentari de futur per a l’agricultura mediterrània de zones de secà situades a tocar dels centres de consum en un context de canvi climàtic i manca de relleu generacional.
La presentació promet ser interessant, sobretot el debat que es preveu molt intens donat l’estreta relació entre la situació de la logística al Penedès i a la Conca d’Òdena.

(1) http://territori.scot.cat/cat/notices/2011/09/polIgon_d_rsquo_activitat_econOmica_de_can_morera_Odena_2994.php
(2) https://perlaconca.org/
(3) https://eixarcolant.cat/

2019/04/09

Presentació del Parc Rural de Montserrat ... Una alternativa pel Penedès

13.04.2019 Dissabte 13 d'Abril a les 6 de la trda a l'Auditori municipal de l'Arboç presentació del recentment aprovat Parc Rural de Montserrat.
 En Josep Estraé ens presentarà el "Parc Rural de Montserrat" com un exemple de preservació del territori amb la complicitat de tots els municipis que envolten Montserrat. Des de diferents entitats del Penedès proposem esdevenir una "Regió Agroalimentària del Penedès", perquè entenem que és la millor manera de preservar el nostre territori i donar servei a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona amb un valor afegit, de proximitat i que garanteixi la preservació del paisatge penedesenc.
 Els ponents Ada Llorens (arquitecte paisatgista) i Pau Batlle (arquitecte i membre de la plataforma ciutadana No Fem el CIM) ens exposaran els avantatges que pot comportar la creació d’una regió agroalimentària del Penedès, per desenvolupar una activitat en el territori respectuosa amb el paisatge dels espais agraris i forestals penedesencs. Proposaran que el futur del Penedès passi per ser l’espai de producció agroalimentària per a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, promocionant els conceptes de proximitat, qualitat, desenvolupament respectuós amb l’entorn i la potenciació de l’enoturisme. Entenem que d’aquesta manera podríem evitar que el Penedès es convertís en un espai dedicat a la logística, amb llocs de treball pocs qualificats i només com a zona de pas d’infraestructures.

 Amb els ponents:
- Josep Estradé (impulsor parc rural de Montserrat)
 - Ada Llorens (arquitecte paisatgista)
 - Pau Batlle (arquitecte i activista de NoFemelCIM)


Organitza:
- RAP (Regió Agroalimentària del Penedès)
- Ateneu Arbocenc
- No Fem el CIM
 Col·labora:
 - EdC (Ecologistes de Catalunya)
- Bosc Verd (Col·lectiu Ecologista de l'Alt Penedès)
- Geven (Grup d'Ecologistes del Vendrell i el Baix Penedès)
- GEPEC (Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans)

2019/01/23

NofemelCIM exigeix un “espai agrari protegit” que inclogui el terrenys amenaçats pel Logis

23.01.2019 Nota de Premsa NofemelCIM

1. DEMOCRÀCIA: LA GRAN OBLIDADA DEL PENEDÈS
Considerem una estafa democràtica dilatar en el temps el projecte del territori: -el Pla Territorial del Penedès -un pla que era urgent desenvolupar-lo a principis de segle, abans de redactar altres projectes parcials que, tot i estar previstos en el planejament sectorial, a la llum de la crisi del 2008, no encaixen i queden desfasats dins la nova manera de concebre el territori.
L’Administració no ha fet acte de presència al territori del Penedès. Ni el 2008, ni a l’inici de la crisi, ni durant la crisi, ni després de la crisi.
El 2009, l’equip tècnic de la plataforma NoFemelCIM va, redactar un informe, avui dia encara vigent, on exposava amb tota mena de detalls els efectes de la logística sobre un territori no planificat.1
El 2013 surt l’informe sobre el Full de Ruta pel desenvolupament del Pla Territorial de la Vegueria Penedès1a, fet per un equip de representants de la patronal, els treballadors, la banca i associacions cíviques a la Fundació Pro Penedès, que presidida el delegat de la Vegueria Penedès, el Sr. Regull i que, després d’uns anys de treballs i reunions, es proposava un seguit d’intervencions, entre elles:
1. Revisió dels POUMs: reduir els sols urbanitzables dels plans generals dels municipis.
2. Estudi dels sòls industrials per minimitzar el seu impacte i racionalitzar la seva
implantació.
3. Abordar el problema de les urbanitzacions a la muntanya i cercar una solució amb els
pisos buits de la costa.
4. Estudiar l’agrupació municipal per optimitzar els serveis i reequilibrar els beneficis de
les activitats econòmiques amb la introducció d’una taxa territorial.
5. Estudiar la permeabilitat del front marítim, la coordinació dels ports i la
renaturalització i de l’espai hídric perdut.
6. Desenvolupar el Pla amb criteris de sostenibilitat i km0.
7. Desenvolupar una agroregió.
8. Elaborar un programa per fomentar la participació ciutadana.
Res d’això es va tenir en compte i, ara, 10 anys després de l’informe de NoFemelCIM i 6 anys del full de ruta de la Fundació Pro Penedès, ens venen a explicar la mecànica dels plans territorials que es van fer el segle passat.
Això se li diu perdre el temps premeditadament.
Qui se’n beneficia d’aquesta actitud de deixadesa democràtica?
Les multinacionals que intenten obtenir beneficis en la implantació de les seves activitats. Indirectament els polítics que pensen en les eleccions i en penjar-se medalles indecoroses.

2. SECRETISME I MANIPULACIÓ DE LA INFORMACIÓ
Aparentment, sembla que hi hagi voluntat d’oferir a la població un debat sobre el Pla Territorial del Penedès. Això no és cert. Al contrari, la presentació per capitals de comarca, la manera com es presenta, molt oficial i amb forta presència d’estaments polítics i la nul·la oferta de participació a grups com el nostre, demostren el distanciament existent entre la classe política i la gent preocupada pel territori.
Un dels aspectes fonamentals de la llei és fomentar la participació ciutadana la qual cosa és inexistent.
Ho demostra el secretisme com s’han portat sempre els plans del Logis, o ara, amb aquests projectes invisibles i pocs clars de l’Idiada. Tant la presidenta del consell comarcal del Baix Penedès, com alguns alcaldes de la comarca ens volen convèncer amb arguments simples i desinformats de les benaurances de la logística.
Els mateixos partits que, durant els 25 anys de democràcia del segle passat, van gestionar el creixement urbanístic desenfrenat del Baix Penedès que ens ha portat a la situació actual d’atur, de creixement demogràfic2 i de degradació ambiental dels nostres espais naturals més emblemàtics. 3
Ara, com una fugida cap a dalt, sense coneixement de cap mena, pretenen seguir degradant el nostre territori desoint les veus que des de fa dècades insistim en fer un planejament i una gestió del territori adequada i, després, una vegada desenvolupada, gestionar-ho adequadament.
Aquesta manera de fer les coses s’ha d’acabar. No volem un pla territorial del segle passat, no volem imposicions de multinacionals facilitades per la deixadesa dels polítics locals. Volem que el Departament de Territori i Sostenibilitat deixi de ser el Departament de Logística i Insostenibilitat.

3. UNA OPCIÓ DE FUTUR
Cal ressaltar un fet evident. Mentre a l’Alt Penedès, el PIB és de 28,60€/habitant al Baix Penedès és de 17,70€/hab.
Recordem que al Baix Penedès es va tirar de cap a l’especulació urbanística i a la construcció generant un augment demogràfic exagerat mentre que les activitats econòmiques brillaven per la seva absència, mentre que a l’Alt Penedès es va dedicar a la vitivinicultura. Ho diem pels que no creuen que l’agricultura sigui una bona opció de futur.4
Pensem que és imprescindible definir el model pel Penedès, malgrat totes les diferències territorials existents, considerar la necessitat de debatre el futur del territori en funció d’un model d’agro regió lligada a les dues metròpolis veïnes (Tarragona i Barcelona), en la línia dels parcs agraris europeus.5 6
Cal estudiar més a fons el problema de la logística global i cercar solucions que passin perquè els costos d’infraestructures i ambientals els assumeixin les empreses beneficiades.
Proposem que es recullin totes les propostes desenvolupades hen aquests dos treballs1 1a que em posat com a exemple.
Que s’organitzi una participació ciutadana més enllà de les presentacions polítiques oficioses.
I que posin, definitivament, fil a l’agulla sense més dilació.

22 de gener 2019
Plataforma ciutadana, No Fem el CIM

2019/01/22

2018/11/29

Reactivada la lluita contra el Logis Penedès

25/08/2018 La lluita contra el Logis Penedès reneix i s'activa de nou amb mes força i raons que mai.
La plataforma No Fem el CIM demana la retirada immediata del Logis Penedès i s’ha tornat a articular amb més gent i més força que l’any 2006 davant l'amenaça de tirar endavant el projecte logístic “Logis Penedès”,.
Tal com fa 15 anys els tics de les velles polítiques tornen a aflorar: la manca de transparència, l’absència de democràcia, els indicadors alarmants de contaminació, el model econòmic depredador i l’esgotament dels recursos naturals.
Tot i que el govern planteja inicialment una primera fase del Logis amb una afectació de 40 hectàrees, La plataforma No Fem el CIM es mostra convençuda que aquesta primera fase de 40ha no és res mes que un caball de Troia i que no s'aturaran aquí.
La plataforma recorda que el Logis Penedès és un projecte que ja va ser rebutjat pel territori fa més de 10 anys, amb mocions aprovades als Consells Comarcals de l’Alt Penedès i del Baix Penedès i als ajuntaments de Banyeres, l’Arboç, Sant Jaume dels Domenys, Vilafranca i molts altres municipis.
Per tal de no viure eternament amb l’espasa de Dàmocles sobre els nostres caps, la plataforma demana “la retirada immediata del projecte”.
Premsa:
- RTV Vilafranca -La Plataforma NoFemelCIM es reactiva i demana la retirada immediata del Logis Penedès
- 324: La plataforma ciutadana contraria al Logis Penedes es reactiva per exigir al govern que aturi la represa del projecte

2013/09/29

Cap indici económic fa necessari el LOGIS ... "ni a curt, ni a mitjà termini"

Sense respostes, el director general de CIMALSA i la resta de ponents van ser incapaços de rebatre les dades del públic assistent i les acusacions de falta total de participació

27/09/2013 Amb la sala del Centre Cívic de Banyeres plena de gom a gom de veïns de Banyeres, l'Arboç i altres pobles del Penedès, el director general de Cimalsa va ser incapaç de rebatre les argumentacions tals com:
- la falta de democràcia participativa en tot el procés
- dades desfasades dels estudis presentats (dades del 2008)
- dubtosos estudis econòmics de la URV (pagats per CIMALSA)
CIMALSA va reconèixer públicament que no hi ha demanda empresarial i que no s'havia fet cap estudi de viabilitat econòmica del Logis. També van afirmar que actualment hi havia moltes naus Logístiques buides i que continuarien buides durant molts anys. 
Els assistents a la conferència van voler denunciar que:
- el projecte va néixer amb opacitat en la compra de terrenys agraris (especulant amb el possible canvi a industrial).
- no s'ha fet cap procés participatiu i no responen les al.legacions.
- no s'havia fet cap estudi de viabilitat econòmica, per que el Logis "no és viable".
- el transport de mercaderies ha baixat un 47% mentre que el PIB tant sols ho ha fet un 5%
- el pla d'infraestructures de Catalunya que volia multiplicar per 5 les zones logístiques és caduc i s'ha de repensar
- no hi ha demanda de sól logístic per part de les empreses
- no hi ha cap indici econòmic que faci necessari el Logis ni a curt ni a mig termini

Notícia a TV El Vendrell:

2013/09/21

VINE, NO HI FALTIS ... Ara et volen sentir !!!

El president i el Director de CIMALSA venen a Banyeres a explicar-te per qué no han tingut en compte el Territori, la falta de transparència i com ens podria afectar viure al costat d'un Macropolígon

23/09/2013 Aquest dilluns a les 7 de la tarda, el president i el director de CIMALSA venen al Centre Cívic de Banyeres a explicar:
- tot el procés gens transparent del CIM des de l'inici
- el per què no han tingut en compte les opinions, manifestacions i al·legacions del territori
- com ens afectarà a la resta de les nostres vides, un Macropolígon Logistic d'aquestes dimensions

VINE, NO HI FALTIS ... Ara et volen sentir !!!

--------------------------------
Local: Centre Cívic
Lloc:   Banyeres del Penedès
Dia:    Dilluns 23 de setembre 2013
Hora:  7 de la tarda
--------------------------------

2012/11/20

L'engany electoral


CIU 2010: "... el compromís que tenim ... aquí no es farà res sense parlar prèviament amb el territori, les plataformes i tothom que hi hagi ...." ( video http://vimeo.com/17055071 ... del min 30'40" al 32')

Logis Penedès, un brindis al sol (Article original publicat a l'Eix Diari)


Les entitats de defensa del territori denuncien l’engany electoral de CiU, que es va comprometre que no hi hauria Pla Director del Logis sense el Pla Director Urbanístic del Baix Penedès aprovat amb consens i participació. Malgrat la sentència recent referent al contenciós del desdoblament de la N-340, cal seguir apostant per l’opció B-Autopista

Incompliment electoral
19 de novembre del 2010: en un debat electoral, Joan Plana, llavors màxim responsable comarcal de CiU al Baix Penedès, parlant en nom de la coalició, es compromet que no s’aprovarà el Pla del Logis sense l’elaboració prèvia del Pla Director comarcal, amb participació i consens amb el territori, (del minut 30'40'' al 32').
Juliol del 2012: La Generalitat, governada per CiU, aprova definitivament el Pla Director del Logis. Del Pla Director Comarcal: ni rastre. La participació i el consens promesos: inexistents. Les centenars d’al•legacions presentades: sense resposta. La credibilitat d’alguns polítics: per terra.
Quan la lògica mana que primer cal planificar el tot i després les parts, el Govern actua al revés i imposa el Pla Director d’un Logis de futur incert, sense possibilitat de debatre prèviament amb el territori la seva conveniència, en el marc d’un debat global sobre la comarca. I ens neguen, així, el dret a decidir com ha de ser el Baix Penedès del futur.

Un brindis al sol
El sector logístic a Catalunya està en caiguda lliure: acumula un descens del volum mogut de mercaderies del 30% des de l’any 2007. Tots els indicadors referents a l’esgotament de les principals fonts d’energia i matèries primeres apunten que serà impossible tornar als nivells anteriors de moviments de mercaderies d’una punta a l’altra del planeta: les raons de la logística han canviat radicalment.
I malgrat  aquestes dades, i tot i que el nivell d’ocupació de les àrees logístiques actuals no arriba al 50%, la Generalitat s’encaparra a seguir projectant i aprovant nous centres logísitics que triplicarien els existents. I això sense comptar el Logis Penedès, que tot sol equival a doblar la superfície logística en funcionament, i esdevindria el major centre logístic de Catalunya. I mentrestant, al Baix Penedès, hi ha més de 75 ha de sòl industrial dispers amb els carrers fets i sense cap nau construïda.
Davant aquesta realitat, la Generalitat, com si res no hagués canviat, segueix venent fum amb l’aprovació del Pla Director del Logis i creant, de forma irresponsable, falses expectatives. Així, en la nota de premsa de l’aprovació definitiva del Pla Director del Logis  es segueix  anunciant que el Logis crearà milers de llocs de treball i generarà milions d’euros de beneficis: falses promeses amb previsions desfasades d’abans que esclatés la crisi.
Per acabar-ho d’adobar, representants del govern reconeixen les incerteses de les infraestructures previstes (el corredor mediterrani, l’A-7...) i que no tenen diners per tirar el projecte endavant.
Davant de tot plegat, ens preguntem: quina pressa hi havia a aprovar aquest Pla, incomplint la paraula donada, davant l’allau d’incerteses que en qüestionen la viabilitat i les previsions que el podrien justificar?
Per què no li interessa a la Generalitat debatre amb el territori i aconseguir un consens sobre el futur del Penedès? Per què no donen cap explicació sobre l’incompliment del compromís electoral els representants de CiU del Baix Penedès?
Un cop més la història es repeteix: la Generalitat s’aprofita de la comarca per imposar els seus projectes i no ofereix res a canvi, com ha passat amb l’IDIADA o amb el pas de grans infraestructures pel Penedès.

El Pla Director del Logis segueix mantenint la nova autovia de 4 carrils, l’A-7
Tot i que fins i tot el Conseller de Territori i Sostenibilitat l’havia qüestionat i apostava per aprofitar l’AP7, el Pla Director segueix mantenint l’A-7 com a nova autovia de 4 carrils paral•lela a l’autopista La sentència recent que dóna la raó al Ministeri de Foment cal emmarcar-la en la ja tradicional lentitud de la justícia, que sentencia quan la realitat ha canviat de forma substancial. Amb la greu crisi econòmica i energètica que patim, plantejar-se noves infraestructures viàries paral•leles a les existents esdevé un despropòsit que cal estalviar-nos. L’opció plantejada d’aprofitar l’AP-7 per vehicular el trànsit de l’actual N-340 és l’única opció viable que el territori podria suportar. Tal com vam demostrar recentment, a més, amb el tercer carril de l’autopista ja construït, no cal ampliar-la més i s’aconseguiria descongestionar la N-340. Per tant, cal, més que mai, actuar amb fermesa i seguir insistint per tal d’eliminar per sempre l’opció de l’autovia de quatre carrils que el Pla Director del Logis preveu. I reclamem, en aquest sentit, i davant del seu silenci després de la sentència, un posicionament contundent dels ajuntaments i consells comarcals penedesencs, especialment dels que fins ara s’hi manifestaven en contra.

Per què cal un Pla Director Comarcal?
El Baix Penedès, amb  un dels percentatges més alts d’ocupació urbanística de Catalunya, amb prop de 2.000 ha de sòl ara lliure però classificat com a urbanitzable, amb 75 ha de polígons industrials dispersos sense cap nau construïda, necessita urgentment una planificació urbanística global i inserida en la realitat territorial del Penedès. El Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona ja determina que cal redactar el Pla Director urbanístic del Baix Penedès per, entre d’altres objectius (citem textualment) :
“ (…) Ubicar i dimensionar correctament el sòl d’activitat econòmica (…) i evitar la seva dispersió territorial. Articular els mecanismes de cooperació municipal necessaris per tal de repartir de manera equitativa els beneficis i les càrregues d’aquestes actuacions
Protegir la plana interior –el paisatge de la vinya–, els espais costaners i les muntanyes que encerclen la comarca. Prestar especial atenció al manteniment de la connectivitat ecològica de l’àmbit i considerar els efectes acumulatius de les infraestructures i els assentaments presents i previstos.”
Pla Director que cal coordinar i encaixar en la futura planificació territorial de l’àmbit Penedès, és un dels deures que queden pendents per al proper govern que surti escollit en les eleccions del 25 de novembre.

Col•lectiu Ecologista Bosc Verd
Plataforma No fem el CIM
GEVEN-Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès

2012/05/18

L'aeroport del Penedès

El contribuent català comença a estar-ne tip de pagar infraestructures absurdes i inútils.

18/05/2012 La fórmula és ben coneguda. Pel motiu que sigui algú decideix que  s'ha de fer una infraestructura, l'aeroport de Castelló, per exemple. Per amortitzar la inversió són necessaris x milions de passatgers, ergo, hi seran. Tant se val que la previsió no tingui cap fonament econòmic, tant se val que les expectatives de creixement siguin delirants. Algú ha decidit fer-lo i es farà, petí qui peti, costi el que costi. D'exemples, a cabassos: aeroports, TAVs, autopistes ..., el país en la ruïna. Resulta que del 2007 al 2010 el transport de mercaderies per carretera a Europa ha caigut un 12%, i a Catalunya un 27%. És més, el port de Barcelona ha perdut un 28% del trànsit de contenidors al 2011, i venia d'haver perdut un altre 22% des del 2006. Les dades són contundents, la globalització s'ha aturat. Algú a la Generalitat, però, ha decidit multiplicar per 5 - si, per 5! - les àrees logístiques de Catalunya. Sant tornem-hi. Tant se val que les previsions de creixement siguin esperpèntiques, aquí arriva, el Logis Penedès i els seus trompetejats 5000 llocs de treball.Algú ens pot explicar de manera convincent com pensa omplir-lo si el Logis Empordà nomès ha tingut demanda per construir 3 de les 73ha projectades?
El contribuent català comença a estar-ne tip de pagar infraestructures absurdes i inútils.

(Article publicat a "El 3 de vuit")

2012/04/20

Front comú de les entitats del Penedès per aturar el Logis


Entitats de tot el Penedes critiquen CIU per la falta de compliment dels seus compromisos i demanen la paralització immediata del projecte.
18/04/2012 Sortit de la roda de Premsa realitzada ahir 17 d'abril del 2012 davant del mitjans de comunicació convocats a la Biblioteca Municipal de l'Arboç per part de les entitats del Penedès:


"Exigim a CiU que compleixi la seva paraula i el seu compromís electoral: no es pot aprovar el Pla Director del Logis sense el  Pla Director comarcal realitzat amb consens i participació ciutadana.

Segons declaracions recents de membres del Govern i de CIMALSA, es preveu l'aprovació imminent del “Pla director urbanístic per al desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques a les comarques de l’Alt i el Baix Penedès”, que inclou la construcció del Logis Penedès. Les entitats cíviques del Penedès fem les següents consideracions:


1.Incompliments i manca de planificació
La Generalitat vol encavir de mala manera un MegaPolígon Logistic al Penedès sense haver fet previament un pla director comarcal.
El pessim urbanisme i les 85ha de polígons buits dispersos pel Baix Penedès, són un exemple de la manca d'una planificació a nivell comarcal.
Compromís 1: A més, aquesta aprovació és una clara violació del compromís electoral i la paraula donada per CiU a la comarca. El Sr. Joan Plana, màxim responsable de CiU al Baix Penedès, va assegurar i va donar la seva paraula, el 19 de novembre de 2010 en un debat electoral a l'Arboç, que no es realitzaria el pla director del Logis sense haver fet prèviament el Pla Director Comarcal,http://vimeo.com/17055071 (del minut 30'40'' al 32')

2.-Manca de participació ciutadana
El Penedès ja fa prop d'una dècada que denuncia la participació ciutadana en la planificació del seu territori. Amb la imminent aprovació definitiva del Pla director del Logis, s'enterren les escorrialles de democràcia participativa que ens pogués quedar. 
Tal i com s'ha denunciat davant la Unió Europea aquest projecte uncompleix la legislació europea i espanyola de participació ciutadana (conveni d'Aarhus), 
perquè no s'ha podut debatre i qüestionar la idoneïtat d'aquesta infraestructura. A la resta d'Europa una infraestructura d'aquesta magnitud comporta la creació d'una comissió amb la participació de totes les parts implicades. Sembla que bona part de la classe política encara no s'ha adonat que la ciutadania exigim i no pensem renunciar, a una democràcia participativa plena.
Compromís 2: En aquest punt CiU falta a la seva paraula: El Sr. Jaume Domingo, el 13 de juliol del 2011, en seu parlamentària va dir “-l’únic que pretenem és que es facin les coses amb el consens degut. Per tant, el que es demana és que hi hagi consens en el territori, que el Govern busqui el consens en el territori”.


3.-L'Aeroport de Castelló del Penedès
El contribuent català està tip de pagar infraestructures megalòmanes dissenyades sobre previsions de demanda absolutament delirants. Les polítiques d'infraestructures s'han sustentat en mites econòmics il·lusoris de creixements exponencials perpetus, que sembla que ni la crua realitat és capaç de modificar. Els aeroports buits, les línies de TGV sense passatgers, les autopistes de peatge rescatades,...Sembla que és hora de posar un bri de racionalitat a aquesta orgia infraestructural. En aquest sentit la ciutadania, els polítics locals, els sindicats, els empresaris, abans de valorar la idoneïtat d'aquesta infraestructura haurien de conèixer quina és el context històric del transport de mercaderies. 

  • Transport de mercaderies marítim mundial: l'any 2009 hi va haver un descens del 9'6%.
  • Transport de mercaderies marítim de la UE-27: del 2007 al 2010 hi ha hagut un descens del 7,5%, quedant-nos als nivells de 2005.
  • Transport de mercaderies total a Catalunya: el descens del 2007 al 2010 ha estat d'un 27%, quedant-nos als nivells previs a l'any 2000.
  • Transport de contenidors del port de Barcelona: del 2007 al 2011 hi ha hagut un descens del 22%. Del febrer del 2011 al febrer del 2012, el descens ha estat del 28%.
  • Planificació d'àrees logístiques a Catalunya: actualment a Catalunya hi ha 109 ha de CIMs i Logis ocupades. La planificació vigent de la Generalitat, però, és incrementar aquesta superfície fins les 544ha, cosa que suposa un increment del 499%. 

A la llum de les dades del transport de mercaderies mundials, europees i catalanes, és de sentit comú preguntar-se si les previsions que fa la Generalitat s'ajusten a la realitat o són la continuació d'unes polítiques que ens han portat a les portes d'un rescat econòmic. Tot fa pensar que a la llarga llista d'aeroports, TGV i autopistes, ara hem d'afegir els polígons logístics. Tothom entén que un país modern necessita capacitat i eficiència logística, però també és evident que a Catalunya no podem seguir llençant els pocs euros que ens queden en Logis inútils. Per tant, es fa imprescindible redimensionar les estructures logístiques i ajustar-les a la realitat, no als deliris de grandesa d'alguns gestors públics. El Penedès no vol el seu Aeroport de Castelló. 


4.-Full de ruta
Les entitats sota signants exigim al Govern de la Generalitat la paralització immediata de l'aprovació del “Pla director urbanístic per al desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques al Penedès” fins no haver realitzat les següents iniciatives:
  • -Finalització del Pla Director de la Comarcal i/o de l'Àmbit Penedès, realitzant-lo amb estrictes criteris de participació ciutadana.
  • -Revisió profunda del Pla de les Infraestructures de Catalunya atenint-se a la realitat econòmica mundial i nacional, i a criteris d'austeritat i maximització de l'eficiència inversora.
  • -Establiment d'una comissió d'estudi i assessorament del projecte Logis Penedès, que ha de complir les següents condicions:

a) Composició mínima: un ambientòleg, un geògraf, un sociòleg, un acadèmic expert en el pic del petroli, un expert en evolució de la logística, economistes proposats per les diverses parts implicades, representants de la societat civil, d'empresaris i polítics locals.

b) Condicions de treball: s'ha de disposar d'un temps prudencial (mínim sis mesos) per a poder mantenir un debat rigorós i quantitatiu.



L'Arboç, 17 d'abril del 2012
Sotasignants: No Fem el CIM, Bosc Verd, Geven, Gel, El Taulell, Som Penedès, Apma, Adema, Ecologistes de Catalunya, ICV, ERC, la CUP del Penedès i la Plataforma de defensa del medi ambient i la salut del Monjos.

2012/04/16

Plataforma No Fem el CIM: Convocatòria a la Roda de Premsa

Avui dimarts la plataforma NO FEM EL CIM i nombroses associacions cíviques del Penedès, us convoquen una roda de premsa a la Biblioteca Municipal de l'Arboç.
17/04/2012 Avui dimarts la plataforma NO FEM EL CIM i nombroses associacions cíviques del Penedès, us convoquen una roda de premsa a la Biblioteca Municipal de l'Arboç.
La Generalitat està disposada a aprovar la plataforma logística al Penedès,
tal i com han expressat els responsables polítics del govern de la Generalitat.
Des de la societat civil organitzada es denuncia aquesta situació imposada
d'una infraestructura obsoleta per la comarca, que pot acabar sent el futur "Aeroport de Castelló" del Penedès.
La roda de premsa tractarà aquest tema, i finalitzarà amb una ronda de precs i preguntes.

----------------------------
Dimarts 17 d'abril del 2012
a la Biblioteca Municipal de l'Arboç
Avinguda Sant Jordi, 12
a 2/4 de 7 de la tarda
(veure mapa adjunt)
----------------------------

2012/03/07

CiU i PSC rebutgen la participació ciutadana sobre el LOGIS Penedès

Els diputats de CiU i PSC voten en contra la normativa europea sobre els processos de participació ciutadana.


06/03/2012 El passat 29 de febrer de 2011 es va votar a la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya la proposta del grup parlamentari de ICV titulada “Proposta de resolució sobre la consulta de la conveniència de construir la central integrada de mercaderies Logis Penedès”. La proposta exigia un procés de participació ciutadana i consulta als municipis afectats pel LOGIS Penedès, tal i com marca la normativa europea, i tal com va exigir a finals del 2011 el Comissari de Medi Ambient de la Unió Europea.
La proposta, (Directiva 2001/42/CE),  exigeix la participació directa del territori, amb consultes ciutadanes i processos participatius durant el seu procés de redacció. Els grups de CiU i del PSC la varen rebutjar. Els grups d’ICV i ERC hi van votar-hi a favor.
La Plataforma NO FEM EL CIM considera que l’actitud dels grups de CiU i del PSC representa una vulneració de la normativa europea, i està en clara desconnexió amb les exigències i necessitats de la comarca penedesenca. NO FEM EL CIM considera que la posició del partit del govern és contradictòria, ja que no és possible defensar una infraestructura com el LOGIS, que canviarà irreversiblement la fisonomia de la comarca, i a la vegada dir que ja no es poden assumir més infraestructures al Baix Penedès.
La plataforma en defensa del territori també considera que el posicionament de partits com CiU o el PSC és interessada i oportunista, en què s’aprofita la greu situació de crisi per prometre llocs de treball, en un sector de baixa aportació econòmica i de baix valor afegit, que encara agreujarà més l’actual situació comarcal.
NO FEM EL CIM demana i anima a totes aquelles associacions, empreses, fòrums, partits polítics... a reprendre la participació en tot allò que impliqui aconseguir un model territorial més harmònic i equilibrat lluny de les especulacions desafortunades dels qui amb l’excusa de la crisi ens volen abocar encara més a la destrucció d’un potencial econòmic que té el Penedès i així aconseguir un desenvolupament sostenible de les nostres comarques.

2012/02/26

Quin Banyeres deixarem als nostres fills?


Article contundent publicat per l'editorial de la revista "El Cérvol" de Banyeres
.


23/02/2012 El lloc on vivim, començant per les cases els carrers, les places, la torre, els arbres (no cal dir l'om) ... i continuant pels camins, els boscos, els camps ... configuren un paisatge que és un PATRIMONI que els nostres avant-passats ens han anat deixant a les generacions de banyerencs i banyerenques que agafen el relleu, any rere any.
En els últims quaranta anys hi ha hagut més CANVIS en el nostre poble que gairebé en els seus mil anys d'història ... Si mirem, per exemple, l'aspecte demogràfic, en aquests darrers anys, hem multiplicat per  cinc els residents al nostre municipi.
El nostre poble no és una illa i ..., és clar, també a altres pobles de dins i fora de la nostra comarca els ha passat el mateix. Pensem, però,  que el fet de DOBLAR la població en un dia (tal com va passar als anys  setanta), és molt dificil i complicat i, després de tants anys, encara es parla de la "integració",  per no dir allo que està tant de moda: la cohesió social.
Avui, tenim altre cop damunt la taula un altre CANVI que afectarà PER SEMPRE MÉS el present i el futur del nostre poble ... Ens referim al CIM que, per als que teniu memòria, va començar fa 10 anys la seva història quan es co mpraven quantitat i quantitat de terrenys ... tot AMAGANT a la gent (des de l'Ajun tament, fins la Generalitat) aquest projecte i les repercussions que tindria, tant les "bones" com les "dolentes".
Fa uns dies, des de la eneralitat, han vingut a explicar-nos COM serà aquest CIM, i ens demanaven la nostra opinió. Bé, els hem d'estar agraïts, però aquests senyors NO es quedaran a viure a Banyeres. Quan hagin acabat de posar els CIMent, se'n tornaran a casa seva i ... ens deixaran "EL MORT" aquí ... per sempre.
La diferència entre els anys setanta i ara, és que en una dictadura no es demanava mai l'opinió dels veïns, i ara sembla que sigui el més normal que es demani i QUE ES TINGUI EN COMPTE ... Per tant és hora de parlar, escoltar, d'estar informats dels aspectes positius i dels negatius ... i decidir.
Sí, ja sabem allò de l'atur. Algú creu de debó que si tinguessim CIM a cada comarca, no ens hauria afectat la CRISI?
Sí, ja sabem que es vol fer un miniCIM. Algú creu de debò que, a la curta o a la llarga, no s'anirà estenent com una taca d'oli?
Sí, ja sabem que es vol fer una entrada i sortida a l'autopista. Algú creu que els terrenys que NO formen part de l'actual CIM, "NO estan afectats"?
Sí, ja sabem que algú dirà "n'hi ha per anys", que "no ho veurem fet". Deuen ser els que passen la "pilota" als que venen darrera nostre ... i que també diuen "ja s'apanyaran".
I a tu? Tant et fa el Banyeres que deixarem als nostres fills?

2012/01/12

Catalunya NO necessita més carrils d’autopista al Penedès

L'evolució del trànsit al Penedès i la situació econòmica del país desaconsellen malbaratar recursos econòmics fent més infraestructures innecessàries

Recentment el consens i el sentit comú s’ha imposat alhora de descartar l’opció de reconvertir la carretera N-340 en l’autovia A-7. Finalment les diverses parts implicades, Generalitat, govern central, consells comarcals i societat civil, han conclòs que per a descongestionar la N-340 la opció òptima és fer un traspàs de vehicles d’aquesta carretera a l’autopista AP-7. És a dir, es descarta la construcció d’una nova autovia que acorralaria encara més un territori, el Penedès, ja prou desballestat.
El nou any, però, ha començat amb la notícia que algun sector econòmic o polític es planteja ampliar l’autopista AP-7 a quatre carrils a canvi de no fer l’autovia A-7. Aquesta notícia no ha vingut acompanyada d’una justificació numèrica de la necessitat d’aquesta obra i la conseqüent despesa.
Amb l’objectiu d’aportar llum al debat sobre la planificació de les infraestrutures viàries al Penedès, adjuntem les dades que han de ser la base per a definir les necessitats de Catalunya a mitjà i llarg termini:

Actualment les dues vies principals que travessen el Penedès de nord a sud són la N-340, amb un carril per sentit, i l’autopista AP-7, amb tres carrils per sentit. Un càlcul prudent de la capacitat de les xarxes viàries indica que un carril de carretera (un carril en cada sentit), pot assumir una IMD (intensitat mitjana diària) de 20.000 vehicles/dia, mentre un carril d’autopista assumeix 30.000 vehicles/dia. Això resulta una capacitat conjunta de 110.000 vehicles/dia. Insistim, aquests són càlculs conservadors, cosa que permetria admetre encara un flux major.

Les IMDs actuals a l’alçada de l’Arboç són les següents:
Font: “Mapa General de Tráfico”, Ministerio de Fomento.

Així doncs, el flux total al 2010 es va situar en 78.495 vehicles/dia i s’observa un descens respecte el màxim històric d’un 10%. Si confrontem aquesta dada amb la capacitat de les infraestructures actuals (110.000 vehicles/dia), es constata que es disposa d’un marge de creixement d’un 40%. En un context de clara tendència descendent en els fluxos viaris i d’ajustos pressupostaris draconians, no sembla que sigui el millor moment per a ampliar infraestructures que actualment estan infrautilitzades en un 40%.
Per altra banda, si es fa un exercici de prospecció d’un creixement sostingut del transit del 2% -previsió a hores d’ara força inversemblant-, es tardaria 17 anys en arribar al límit conservador de 110.000 vehicles/dia. Per tant, en cas que es capgirés la tendència actual, es disposa d’un marge temporal amplíssim per a realitzar possibles modificacions.

A més, en una economia en que els transport per carretera és veu amenaçat pels alts costos dels carburants, cal qüestionar si al país li convé seguir afavorint aquest mode de transport, o si per contra, s’ha d’iniciar polítiques energèticament més eficient. Amb aquest criteri, no tindria cap sentit augmentar la capacitat viària fins i tot encara que hipotèticament les infraestructures actuals se saturessin d’aquí molts anys. 

Si s’analitza la N-340 individualment, sí que s’observa que és una carretera que voreja la saturació. És per això que s’ha d’estudiar i implementar mecanismes per fer un traspàs de transit a la infrautilitzaada autopista A-7. Aquesta és una reclamació històrica del territori que fins ara no ha estat atesa. A més, hi ha pobles notablement afectats pel pas d’aquesta carretera pel seu nucli urbà, fet que sí requereix inversió de la Generalitat i de Fomento per a ser corregit.  

Cal recordar que el país està patint greus conseqüències econòmiques fruit d’una política de construcció massiva de infraestructures amb previsions de demanda delirants. L’assortit d’aeroports, aves i autopistes infrautilitzas, o fins i tot clausurats sense haver pogut obrir les portes, és molt ampli. Pel bé de la nostra economia, seria aconsellable anar modificant aquesta tendència. La gestió de l’AP-7 és una bona infraestructura on poder demostrar aquest canvi de mentalitat.

Recomanacions:
  • La Generalitat ha d’esmenar amb caràcter d’urgència el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya (PITC), pla que encara projecta el desdoblament de tota l’AP-7 des de les terres de l’Ebre fins a la Jonquera.
  • És urgent realitzar un Pla Director del Baix Penedès a través d’un mecanisme de participació ciutadana exemplar, en què es pugui debatre de manera rigorosa quin futur volen els ciutadans per la seva comarca, en què s’analitzi la necessitat i conseqüències de les diverses infraestructures imposades.
  • Descartar cap augment de capacitat de les infraestructures viàries, ja que:
1.    Actualment estan infrautilitzades
2.    No es preveu que s’assoleixi la saturació a mitjà termini
3.    La solvència econòmica de les institucions públiques està greument amenaçada, i s’ha d’optimitzar els escassos recursos disponibles.