2007/12/11

El futur del Penedès a debat (II)

Segona jornada: L’agricultura, el paisatge, les grans implantacions, les activitats, l’aigua.

L’agricultura: la necessitat de potenciar un dels ingredients essencials que defineixen el Penedès i sense el qual aquest territori deixaria de ser el què és.

L’agricultura és alguna cosa més que una activitat econòmica: és el paisatge que proporciona un valor afegit i millora la qualitat de vida respecte a territoris més metropolitans. Cal conservar la seva activitat i cal cercar mecanismes per fer-la rendible. Caldrà, per tant, i abans que res, que surti dels circuits econòmics de requalificació urbanística. L’espai agrícola ha de mantenir-se com a tal i els esforços s’han d’orientar en cercar solucions de rendibilitat econòmica: racionalització dels cultius i dels mecanisme de treball..

Els espais agrícoles a mans dels especuladors.
(El territori agrícola no ha de ser més, moneda de canvi i sí valor ambiental)

El cas dels grans magatzems que es volia posar sobre una finca de la Bisbal a l’Ortigòs, va sortir com exemple del que passa quan les finques rústiques van a parar a mans dels especuladors immobiliaris. Es planteja la necessitat d’intervenir sobre els espais agrícoles en el sentit de evitar la seva transformació gratuïta a altres activitats com són la logística. El Penedès està escampat de naus i d’instal·lacions que no beneficien a ningú. Els Plans Territorials haurien de “blindar” l’espai agrícola i no permetre la seva transformació a altres usos a la vegada que s’hauria de estructurar els mecanismes necessaris per que l’activitat agrícola fos rendible econòmicament parlant.

Les coses grans no són bones pel territori.

No es poden admetre les coses grans que depassin la grandària del model territorial. L’exemple de l’Idiada és evident. Les grans implantacions són negatives per un territori fràgil com el Penedès. Cal valorar i diversificar l’economia. Els grans monocultius d’activitats econòmiques són la base per la suburbialització del territori. Evitar els CIMs o les Idiades, posem per cas, és un dels criteris que els ponents van aportar al debat. L’ordenació d’un territori agrícola com el nostre s’ha d’ordenar de forma harmònica i no crear més nuclis, ni d’activitats ni residencials, dels que ja hi ha. Tot creixement desmesurat aporta el caos i el desequilibri al territori. Els espais naturals i agrícoles són la base del tractament ordenat del territori. No podem deixar més espais buits que es converteixin en valor de canvi potencialment urbanitzables.

L’aigua: el menyspreu cap un bé preuat.

És de vital importància el subministrament d’aigua, Tenim l’aigua de l’Ebre, que no serà suficient si es compleixen les previsions de creixement que hi ha al Baix Penedès, amb un potencial actual de més de 300.000 habitants. Mentre, l’aigua del subsòl està deixada de la mà de déu. La denúncia feta sobre el gran l’abocador de productes contaminants existent a Tomobí al costat de les fonts que abasten d’aigua bona part dels municipis del voltant n’és un exemple. També ho és el fet que la majoria de les xarxes d’abastament d’aigües dels nuclis de població tenen unes pèrdues d’aigua de fins al 60%. O que el consum d’alguns municipis estigui entorn de la insostenible xifra de 250 litres/persona/dia. Tot això fa que es qüestioni la gestió que els responsables de l’aigua porten a terme i posa en evidència que cal una política d’estalvi i de mesura que actualment no existeix.


Pau Batlle i Solé
Membre de la Plataforma No Fem el Cim
http://www.nofemelcim.org