2007/12/11

El futur del Penedès a debat (III)

Tercera jornada: Les infraestructures viàries

L’impacte de la nova autovia
(Mentre a França es restringeix la construcció d’autopistes aquí seguim construint-ne)

Es va destacar l’impacte de la nova autovia proposada en el PTPCT consistent en l’alteració del sistema natural i agrícola de la plana, el tall de la Cobertera i sobretot el que representarà, segons dades del mateix projecte redactat pel Ministeri de Foment, de 129 hectàrees a raó de 5,5 a 6,3 ha. per quilòmetre. Es va recordar, una vegada més, que la gran majoria d’ajuntaments i també els dos consells comarcals van manifestar-se sobre aquesta proposta i que van apostar i reivindicar l’ampliació de l’autopista AP-7 a quatre carrils per banda i la seva gratuïtat per als usuaris residents al Penedès, tal com s’exposava en una de les propostes inicials del Ministeri de Foment. L’impacte seria molt menor, ja que l’ampliació consistiria en dos carrils per l’interior i dos per l’exterior de l’actual traça. També, pel que fa a es expropiacions, l’impacte seria mínim, a raó de menys de 05, ha. per quilòmetre i, a més, s’evitaria l’esquarterament del territori, ja de per sí, molt malmès. Així s’aconseguiria que l’actual traça de l’N-340 es convertís en un veritable eix vertebrador del territori comarcal relacionant amb més intensitat totes les poblacions i polígons industrials existents i facilitant el transport públic, a peu i en bicicleta. (veure imatge).
La suposada crisi de les infrastructures viàries és en realitat crisi dels transport públic ferroviari.

Per mitjà de diferents anàlisis comparatives, es posa de manifest que l’actual sistema d’infrastructures viàries —sobretot autopistes i autovies— no és en cap cas deficitari, sinó que segueix un model de suport al vehicle privat en detriment de la xarxa de ferrocarril. De fet Catalunya és una de les regions europees amb més percentatge de carreteres per habitant i una de les més deficitàries en quilòmetres de ferrocarril. Si augmentem desmesuradament les vies que afavoreixen el vehicle per carretera, els embussos no només no es resoldran, sinó que s’incrementaran a curt termini. Els projectes actuals que incrementen la xarxa ferroviària es deuen sobretot a l’arribada de l’AVE i molt poc als trens de rodalies. Tot això està en contradicció amb les tendències dels països europeus més avançats, que accentuen i posen de relleu l’absoluta importància del tren en l‘ús quotidià.

Les infraestructures viàries al servei del desenvolupisme dels anys 60.

Es va destacar que els interessos que hi ha darrera d’una planificació viària i logística responen a les necessitats de grups econòmics de pressió que no saben ni coneixen el territori que travessen i aquesta sembla ser la constant en base a la qual l’administració accepta la planificació sectorial. Es va destacar l’obsolescència de determinades direccions generals de la Generalitat, com la de carreteres o l’ACA, que encara estan en mans de funcionaris de la vella escola que van fent la seva sense tenir en compte les noves demandes socials i ambientals que s’han contemplat fins i tot en els programes dels mateixos partits polítics governants. Això es reflecteix en les propostes com l’autovia que causa un impacte enorme sobre el Penedès o informes favorables que haurien de ser desfavorables en aspectes ambientals i hidrològics.

Els municipis gironins també a favor de l’AP-7

L’experiència dels municipis de Girona afectats també pel desdoblament de l’N-2 es va exposar pel paral·lelisme que té amb les reivindicacions del desdoblament de la N-340 al Penedès. Els gironins, a través d’un organisme creat per a la defensa del medi ambient, el CILMA –Consell d’iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona- on s’hi apleguen prop de 200 ajuntaments, ha fet una proposta semblant: no desdoblar la nacional i a canvi ampliar l’autopista a quatre carrils, el tram entre Girona i Figueres, amb un programa de peatge gratuït per als habitants de la zona. El respecte pel territori és primordial abans que el traçat d’una autovia de dubtosa funcionalitat.

Pau Batlle i Solé
Membre de la Plataforma No Fem el Cim
http://www.nofemelcim.org

Cap comentari: