2007/12/04

El futur del Penedès a debat (I)

Les jornades sobre el futur del Penedès que es van celebrar a Banyeres durant tres dies han tingut un ressò important en l’opinió pública de la comarca. Els temes, tractats en profunditat, van satisfer els assistents que, amb tota llibertat, van tenir l’oportunitat d’expressar les seves opinions i els seus dubtes. La desena de ponents que van ser convidats a participar en les jornades, van enriquir, des dels seus respectius àmbits, el coneixement de tots plegats sobre els diferents problemes que afecten el nostre territori.

Primera Jornada: Els plans i la Vegueria

La Vegueria: un àmbit necessari per una altra manera de gestionar el Penedès.

La necessitat de cercar un marc administratiu des d’on articular els aspectes d’un territori que res té a veure amb les dues metròpolis de Barcelona i Tarragona que l’envolten. El seu paper de comparsa on s’hi aboquen les instal·lacions que no hi caben als centres metropolitans obliguen a mantenir una lluita constant en la defensa de l’espai agrícola que representa el conjunt de les quatre comarques: L’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia. L’exhaustiu, intens i efectiu treball portat a terme per la plataforma “per una Vegueria pròpia” s’ha vist compensat per la propera aprovació de l’àmbit funcional de les quatre comarques, mecanisme institucional a partir del qual es podrà gestionar alguna de les competències de l’administració o, si més no, coordinar el planejament, ara dissociat, de les quatre comarques.

La Mesòpolis: un model territorial alternatiu a la metròpolis.

Cal assignar a l’espai administratiu de la Vegueria un model territorial diferent del què fins ara ha tingut. El planejament territorial atribueix al Penedès un paper de corredor i de localització d’instal·lacions a gran escala que no tenen cabuda al centre de les polis com també un paper de ciutat dormitori, propi dels barris suburbials. Assenyalem l’avantatge de l’Alt Penedès, que ha estat capaç de tirar endavant la redacció del Pla Director, la carta del paisatge i altres plans que fan singular el tractament de l’Alt respecte al Baix Penedès.

Aquest mode territorial ens porta a introduir un nou concepte: el de Mesòpoli. Mesòpoli, segons Artemio Baigorri, catedràtic d’urbanisme, són ciutats intermèdies que desenvolupen una funció d’articulació de xarxes urbanes i faciliten la integració en el món de l’entorn rural amb el qual dialoguen i s’interrelacionen estretament, contràriament del que fan les metròpolis les quals estableixen amb el seu interland una funció depredadora i colonitzadora. Tenen entre 100.000 i 500.000 habitants. Són els que més contribueixen a mantenir el paisatge rural com a diferenciat i a la vegada vincula aquest a la orbe global. Són ciutats que han nascut a partir de l’economia agrícola, no industrial. (consulteu enllaços d'interès: ciutats emergents, mesópolis)

El cas més paradigmàtic seria el Penedès amb la presència de Vilafranca i possiblement Sant Sadurní com a ciutats que tindrien la capitalitat d’aquest territori mesopiltà.

Evidentment va sortir el paper depredador de la logística com una imposició des de la metròpoli així com l’impacte que tindrà el desdoblament de la N-340 com a via associada a l’increment de trànsit de camions producte de la presència del Logis Penedès.

Pau Batlle
Membre de la Plataforma “NofemelCIM”
www.nofemelcim.org

Cap comentari: